dimarts, de març 30, 2010

És revolucionari (4)

Saber callar
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

16 comentaris:

Maspons ha dit...

Saber callar és revolucionari quan en el teu interior no estàs plenament covençut de la qüestió. Entenem suposo "revolucionari" en el sentit més aviat "intel.lectual" del terme.

30 de març del 2010, a les 21:33
Brian ha dit...

El realment revolucionari (i franciscà) es saber callar quan estàs plenament convençut. Quan no ho estàs es molt fàcil :) (Per el Criteri, es clar).

30 de març del 2010, a les 23:39
Borjas el 1 ha dit...

Si callar es otorgar por no luchar, es una técnica muy buena para que los que mandan sigan mandando.

Gandhi no gano por su política pacifista, si no porque Inglaterra decidió dejar de luchar para no verse arrastrada a otra guerra teniendo la de Palestina. Prefirió dejar la economía en manos de la Compañía General de las India que a partir de ese momento se cambiaría en multiples cárteles industriales, y seguir detentando el poder en la somvbra y algo más, y de esa forma frenar el expansionismo Paquistaní sin estar ellos enmedio.

Así que menos lobos.

31 de març del 2010, a les 0:20
Criteri ha dit...

Això deu anar a gustos Brian, particularment quan no ho tinc clar, callo o dic que no ho tinc clar.

31 de març del 2010, a les 22:21
Brian ha dit...

Es clar, però llavors no es revolucionari, es prudència.

1 d’abril del 2010, a les 0:11
Efrem ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
1 d’abril del 2010, a les 3:18
Efrem ha dit...

Jo crec que la clau del "saber callar és revolucionàri" està en el "saber": sabent, qualsevol cosa que vagi al darrera d'aquest verb pot ser considerada revolucionària.

No entenc perquè saber callar és especialment revolucionàri... més que saber "parlar", per exemple, per dir el seu contrari.

1 d’abril del 2010, a les 3:25
Efrem ha dit...

revolucionari sense accent, collooons! Quina ràbia...

(és que he esborrat el primer comentari expressament per treure els accents, i l'he reescrit tornant-los a posar xDD u.ù

1 d’abril del 2010, a les 3:29
Evocacions ha dit...

Jo diria, Criteri, que saber callar és revolcuionari, sobretot quan saps que tens raó, com ha indicat el Brian.
Per cert, Brian, has de reconèixer que lo del barret de queso de oveja es bueno, eh?.
AS la vegada , és cert que dir que una cosa no es té clara també és revolcuoiopnari, en el sentit que és poc habitual.
Efrem, saber parlar és relativament fàcil però saber callar, especialment quan un hom sap que té raó és molt i molt difícil, no?, més que saber parlar.

1 d’abril del 2010, a les 18:19
Efrem ha dit...

Jo sovint ho faig i no m'és difícil, simplement disfruto (cruelment, cert) amb la ignorància dels altres, per això no em sembla revolucionàri, callar quan sé... Més aviat el contràri: podria donar-se el canvi (revolució) gràcies a un saber que per egoísme (mandra i gaudi propi amb l'espectacle de la ignorància) no faig públic.

Ara bé, quan vaig baix de vanitat, aleshores sí que parlo quan sé perquè parlant quan saps aquesta puja com l'escuma.

1 d’abril del 2010, a les 19:03
Evocacions ha dit...

Ets una fera, Efrem! Ja saps, el coneixement està fet de perspectives que es complementen.

1 d’abril del 2010, a les 20:13
Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Jo, amic EVOCATIONS, en aquest aspecte sóc molt chomskinià, si volem la revolució cal estar constantment parlant, en la fàbrica, amb els amics, amb la família, explicar allò que hom sap, o creu que sap, transmetent qualsevol cosa, intentar no deixar-se mai res al tinter (o com es digui aquesta frase en català, que ja ni recordo). Callar-se és de covards, és de prudents, com ja diuen aquí, no parlo per no quedar malament amb els amics. La mare diria "calla, no portis la contrària, has de ser llest, intel·ligent, no quedar malament amb els altres..." i, mentrestant, algú continuarà dient que el sistema de seguretat social no es pot mantenir i tu callaràs com un covard, que cal que la crisi la paguem tots i que cal injectar públic a l'empresa privada, i tu callaràs com un covard, però quedaràs bé amb els altres. No voldràs facilitar el debat, ni la discussió per evitar ser jutjat. Ho sento, no vull saber callar menys quan sigui políticament correcte el fer-lo, i, clar, així quedaré com una persona de seny. No, no, EVOCATIONS no em sembla ni gens ni mica revolucionari saber callar, ni tan sols quan no estàs segur de les coses, quan no ho estàs has de saber preguntar, .... i saber escoltar, i després dir la teva quan calgui. Amb tots els respectes i de tot cor

2 d’abril del 2010, a les 16:18
Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Fe d'errades: Quan dic "injectar públic a l'empresa privada" vull dir "injectar diners públics a l'empresa privada"

2 d’abril del 2010, a les 16:20
Evocacions ha dit...

Ara vaig a fer un passeig, després parlem, Jordi.

2 d’abril del 2010, a les 17:42
Anònim ha dit...

Saber callar o saber parlar, les dues alternatives són revolucionaries en la mesura que el propi subjecte valori segons les seves circumstancies de quina manera vol ser revolucionari (o no). l’important és saber valorar el com i el quan i a vegades si cal.

2 d’abril del 2010, a les 21:10
Evocacions ha dit...

Vaja, no s'havia publicat la meva resposta al Jordi. Si fa no fa és la mateixa que la de l'anònim. Saber callar és revolucionari, però és una part de la mateixa moneda que et fa parlar. ës com ser sincer. Sempre s'ha de dir allò que un hom pensa? No, no sempre, no en tots els moments i circumstàncies. Estic intrigat en qui serà l'anònim/a.

4 d’abril del 2010, a les 12:43

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)