divendres, d’abril 16, 2010

Amb l'anonimat de la incultura

"Començaven els duels, però com que el sòl era cobert de carcasses i cadàvers, es movien amb dificultats, i allà on no podien arribar, es desofogaven amb insults. Llavors era decisiu el grau i la intensitat de l'insult, perquè segons que l'ofensa fos mortal, sangonent, insostenible, mitjana o lleu, s'exigien diverses reparacions o a vegades odis implacables que eren traspassats als descendents. Per tant, l'important era entendre's, la qual cosa no era fàcil entre moros i cristians i amb les diferents llengües mores i cristianes per entremig. Si copsaves un insult indesxifrable, ¿què hi podies fer? Et tocava aguantar-te'l i potser quedaves deshonrat per tota la vida. Per això en aquesta fase del combat entraven en joc els intèrprets, una mena de tropa ràpida, amb armament lleuger, muntada dalt d'uns cavallets, que anaven amunt i avall, caçaven al vol els insults i els traduïen de cop a la llengua del destinatari". Italo Calvino, El cavaller inexistent, Edicions 62, p. 34.
Absurd, com totes les guerres.

12 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Jo era un ésser anònim però tenia un amic, ara l'amic ha desaparegut, no dóna senyals de vida enlloc, ni via telefònica, ni via internàutica, ni per cap tipus de via. Voldria tornar a l'anonimat per recuperar aquest amic que no diu de venir a cap dels meus concerts; a les Jornades d'Educació de la UB o a la Sala Vivaldi, el dia 18, al Macondo Bar el dia 20, a Salt quan m'entrevisten el dia 24, quan actuo amb la Companyia Elèctica Dharma, Gerard Quintana, Cesk Freixas, Marius, Serra, Matthew Tree, David Caño, etcètera, el dia 5 de maig. Jo tenia un amic, però ha desaparegut. I'm calling you. Can you hear me? (De Bagdad Cafè)

Criteri ha dit...

Ostres, sembla que el post vagi pels "comentaris" d'un anònim al meu últim post. Diu unes coses estranyes insultant a no se sap a qui ni com, ique ni el millor intèrpret desxifraria.

Efrem ha dit...

La primera reacció a aquest post es defineix millor amb aquest símbol

ô.O!


Després, en critèri se m'ha avançat, just venia del seu blog, i després de llegir el psicodèlic-anònim, aquesta entrada (anava a dir "post" de nou, ens estem anglicitzant sense adonar-nos-en oi? Al final parlarem catanyolinglish xD!) tant surrealista me l'ha recordat. El millor és que les situacions surealistes es dónen, i qui sap si aquesta no s'ha donat també, jo ja no dic que tal o qual cosa és impossible perquè n'he vist de molt grosses. Per internet corren unes fotos i videos que us en farieu creus, no és per pertorbar la pau del blog, ara, però hi ha dones que li xuclen la cigala a un gos o a un cavall fins que aquest se li escorre a la boca, i es deixen copular també, entre d'altres barbaritats...!

Anònim ha dit...

Demaidemaidemapassencossesmolt extranyeshihagentmoltraraambmoltallunarramoltdescerebratambmoltagelosiadeno sercomelsaltresestsentcovardesifacineros isonánimesenpena.

Evocacions ha dit...

Anònim, gràcies per ilustrar la entrada

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Jo tenia un amic!

Anònim ha dit...

Hihamoltsfillsdeptaamagatsdintredetotalesesferesocialsiesclarqueesperenunretornardelsseussalvadorssuscamaradasfueronalluitarelpasallegreifermeelademansuvidaacatalunyadierooonalmoririunagarnilliureneixeperati.

F.Puigcarbó ha dit...

vosté dispensi, no se si sóc o no un bon tipus, però si sóc molt despistat, i això de canviar la foto que heu deixa't en el comentari al bloc "d'un que vigila", sincerament no sé de que va tot i ser-ne, sembla, art i part.

Brian ha dit...

A mi també em va deixar intrigat. Què es això del canvi de foto, Evo?

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

AVUI CONCERT A MACONDO (Aquesta nit). JO TENIA UN AMIC!!!!!!!!!!!!!!!!! Hi vindrà gent que s'ha de llevar demà tal vegada a les 6.30 h., tal vegada a les 7.00 h. gent que tan sols em coneix de Facebook o gent que tan sols he vist una vegada en persona. JO TENIA UN AMIC, ara tinc d'altres, ja ho veig (Hehehehe....) estareu potser al·lucinant alguns; són coses entre l'Evo i jo ;) )

Evocacions ha dit...

Estic esgotat, Jordi. Molt esgotat. Ho saps. L'Insti... La Fac... Els nens.... Pel del 5 de maig hi seré. Ja saps que l'amistat està més enllà del temps i de l'espai. Avui tinc classe fins les 20'00. Explico el Consell de l'Escola Nova Unificada i encara haig de preparar alguna cosa.
La qüestió de la foto. Puigcarbó comenta en algun blog (o comentava) sense rebre habitualment resposta (un fet que trobo poc elegant). Ell, més enllà d'interessos segui comentant. Aleshores tenia una foto, com el Jordi Gomara, de quan era molt i molt jove. AL Gomara el vam haver de dir: "home, JOrdi, posa't una actual que el que compte són les magnífiques cançons que tens...". EL Puigcarbó (no sé si algú li ho diria) també l'ha actualitzat. Era una petita brometa. Jo no sóc qui diu qui és bo o no, però opino que m'ho sembla i em passaré més pel seu blog (no pels 20, clar!) malgrat li sobrin fans. Espero que al senyor Puigcarbó no l'hagi molestat que no erala meva intenció

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Tranquil, amic, tu em coneixes molt bé, ja saps que ho faig per molestar-te i fer broma. L'amistat està per sobre de tot, i tu continues sent el meu millor amic, més, un bon germà, el meu germà de veritat. Una forta abraçada. Però si que m'agradaria que vingueu aquest dissabte amb nosaltres a Girona, si podeu, dinar o sopar, donar una volta, xerra, passar-ho bé (tinc una entrevista a Ràdio Salt), si més no si tens una estona perquè xerrem per telèfon. Una forta abraçada, amic i records a la Maite, al Sergi i l'Arnau, un petó per tots de part meva