dimecres, d’abril 07, 2010

Cuaderno amarillo (massa groc)

Llegeixo: “El intelectual, en tanto que intelectual es mezquino, inseguro, egocéntrico, neuróticamente preocupado por su prestigio, despiadado con los demás, chismoso” (Pániker, Salvador (2000). Cuaderno amarillo. Barcelona: Plaza & Janés, p. 210). Aquestes paraules les va comunicar Edgar Morin a Salvador Pániker i més aviat sembla que estigués fent una radiografia de Catalunya, d’Espanya, del món. Fàstic.

18 comentaris:

Borjas el 1 ha dit...

“El intelectual, en tanto que intelectual es mezquino, inseguro, egocéntrico, neuróticamente preocupado por su prestigio, despiadado con los demás, chismoso” (Pániker, Salvador), es decir el tal Pániker se está retratando a si mismo, que no a todos los que juegan el azar de la intelectualidad.

El Pániker es un estomago muy agradecido al vigente pujolismo donde nació y creció y fué alimentado para mayor gloria del catalanismo rampante pujoliano. Intenta jugar la baza de un orientalismo pujolado sin base metafísica acorde a la ignorancia supina de su entorno. Va de dubitativo profundo como barniz necesario para ocultar sus vergüenzas morales y su banalidad filosófica de ir por "casa nostra", dice beber de las fuentes indúes sólo para asegurarse una claca amorfa, conformista y conformable de salón de té muy catalán.

Es puro humo, pero un humo muy bien comercializado.

Brian ha dit...

Jo també vaig comprar el llibre, tot i que l'he llegit només parcialment i a salts. Es el avantatge de l'assaig sobre la novel·la, pots anar endavant i endarrere, deixar-el...

Es un bon vivant, jo m'ho passo be amb les seves perorades; la gent intel·ligent sol ser divertida, i aquest paio ho es. Això sí, cal no prendre-se'l massa en serio.

Obro el llibre a l'atzar i llegeixo (pag. 100, a baix):

«Uno piensa, además, que cada cual ha de inventar sus propios espacios mágicos Lo importante es que funcionen. (...) Uno siempre ha querido salvaguardar la autonomía de ambos ámbitos, la razón y la magia, sin renunciar a ninguna de ellas.»

No està tant malament, oi?

Entre el Pániker i el Panikkar ho tinc clar: em quedo amb el primer.

U.Q.F. ha dit...

Demà presento la fitxa de l'Evocacions.
;)

Borjas el 1 ha dit...

Algunos comentarios anteriores demuestran la versatilidad del alma humana y apuestan por comprender la vesania de adaptarse a los modos en aras de la belleza vacua de mensajes que se adaptan a las necesidades de los poderosos, con la frase tan manida de:

"los ricos también lloran"

Pobrecitos ellos, se tuvo que crear una teología adaptada y adaptable para que el Reino de los Cielos también se abrieran para estos pobres diablitos, y así nos va, la meritocrácia también se compra, en Roma la venden por la esquinas, todo sea por la pasta.

Y el tal Paniker es de esta traza, su tarea es contentar y conformar a los próceres del actual imperio y sus mesnadas intelectuloides para que se sientan a gusto y puedan seguir "in secula seculorum".

En un lugar Xto., niega la entrada de los ricos en el cielo y en otro lugar (añadido por supuesto y no original en el texto básico) también se les permite la entrada.

Pero claro somos así, y no hay remedio, hasta el asesino y esclavista Centurión tiene un "lugarico" en el Reino de los Cielos. (Texto también añadido en épocas que había que contentar al Imperio y quedar bien con Constantino y su madre Santa Elena, aquella que descubrió en un arrebato místico el maderamen de la Santa Cruz¿?).

Evocacions ha dit...

Quan havia acabat el meu comentari, se m'ha esborrat. Resumint: estic d'acord amb el Borjas i el Brian. No són opinions excloents. Pániker és una mica xulo, però és diverit i el llibre té interès per veure com viuen la vida. També hi ha algunes idees interessants. Compte, però, Brian, amb allò de la màgia que com aparegui el Criteri.... després de la discussió sobre la ciència s'enganxa segur i t'agafa en fals.
UQV. Accpeto el joc perquè diguis el que diguis segur que tens raó (Glups!, per tant). I al capdavall les teves fitxes s'han convertit en un clàssic.

Brian ha dit...

Lo teu sí que es eclecticisme, Evo, i no això que venen al mercadillu de Mollet :-)))

Borjas el 1 ha dit...

Brian si quiers un primer domingo de mes te invito a qure lo descubras y te gastes algún eurillo en vanalidades de coleccionista. Podemos quedar en la Churrería "TEO", que está al lado de uno de los extremos del mismo. El Criteri vive al final de la calle y yo al comienzo de la misma y el "mercat" cae en el medio justo. Unos churros con chocolate liman asperezas de todo tipo, ¿no crees?.

!!!!Quedais todos invitados¡¡¡, incluso el Otentote Demian, el "caro" Evo, y el Capitán por excelencia Apañó. Y todos los que se quieran apuntar. !!Ah, pago yo el primer "avio".

Jordi Marron ha dit...

Potser el va trair l'inconscient i estava pensant en el germà de Salvador, Raimon..

Criteri ha dit...

Sí Jordi, la meva ignorància em fa confondre un i l'altre a mi també, i ja no sé de qui parlem, segons Borjas de l'espiritualista i segons el cientifista Brian semblaria que del xulo:). No cal dir quin és el meu. Ara mateix vaig a buscar una espècie d'antologia seva que tenia per llegir.
Exacte Brian: combinar màgia i raó, signo.

Clidice ha dit...

Vaja! o sigui que l'intel·lectual és com tothom, però amb glamour ;) ai ai. Vinc de ca l'UQV, potser que em quedi a tafanejar :)

Borjas el 1 ha dit...

Enhorabuena Evo, tu fitxa es excelente, ya estamos todo el equipo fichados, cuadriculados, enladrillados y bastardeados.

Brian ha dit...

El del "Cuaderno amarillo" es el Salvador; l'altre, el Raimon, es el sacerdot cristiano-budista-no-sé-què-més. Per cert, que el seu germà, en el llibre, el deixa per estendre. (El Salvador a el Raimon).

De acuerdo, Borjas, fumemos la pipa de la paz. Pero sin muchos bandazos, que ya tengo una edad y me mareo con facilidad :)

Noctas ha dit...

No és que es duguin molt bé el salvador i el ramon. Un és un místic i l'altre ja volia guanyar diners ben aviat per tal de prescindir d'ells i per això es va fer Ingenier. TOta la raó en aquesta cita però deuen haver-hi excepcions! saludus

Efrem ha dit...

Caram, ara també compartim el "realisme"? Hahaha

A mi em sembla que l' "en tanto que intel·lectual" canvia l'atribució: no es refereix a la persona que també és intel·lectual, sinó a la caracterització d'un caràcter "intel·lectual".

És a dir, em sembla que no està fent referència a cap estereotip de persona, no fa referència a l'intel·lectual sinó a l'intel·lectual en tant que intel·lectual. Això és com dir: l'efrem en tant que estudiant va a l'escola. No estem dient que una característica meva sigui anar a l'escola, sino que la meva part d'estudiant es caractertiza per això. Extrapolant-ho a l'exemple, el que aquí tindríem és que a qualsevol persona, si la caracteritzem només per la seva faceta intel·lectual, li hem d'atribuir les característiques pròpies de la raó (en contraposició al sentimen/cor).
Qui es dediqui a la raó, esclar, també potser cultivarà això en més mesura que les altres peculiaritats, però també és cert que històricament, la "bona raó" sempre ha estat en contra dels seus pròpis excessos, que són aquests defectes, amb l'autocrítica.


Sento haver-me allargat, una interpretació més!

Borjas el 1 ha dit...

De vez en cuando La Vanguardía Española (nombre auténtico en el registro de editoriales) saca a relucir a estos mendas lerendas, y los presenta a los dos como la panacea del no va más intelectual y espiritual del momento cultural catalán. son orientales integrados "a casa nostra", so muy nuestros y son el reflejo de la cultureta pujoliana de ir por casa.

Claro que tienen cosas buenas, faltaría más, pero son un refrito de escogidas teorías venidas al vuelo y presentadas como modernísimas y fruto de un avezado trabajo teórico y de campo. Luego, te lees a los filósofos européos/teóricos européos y allende los mares y descubres que han ido a Nueva York a visitar las galerías y decir que estaban estudiando. Se les ve demasiado el plumero. Claro está, tienen su mérito, pero colocados en su sitio.

Tienen un "halo" a lo "Punset" que no pueden con ello, pero al menos son introductorios en campos muy peliagudos.

Evocacions ha dit...

Imagineu-vos com llegeixo quan vaig atrafegat que no havia vist el comentari de la Clídice. La cita és de Salvador, tenen molts punts en contacte, perquè també Salvador és força espiritualista.
JO ja havia fet un comentari que algú em va esborrar (suposo que l'autor del blog). Havia dit que precisament el que no m'agrada del llibre és l'ataca a la família.
Noctas, certament, hi ha excepcions.
Totalmetn d'acord, com quasi sempre, Efrem. QUan vaig llegir el llibre no havia pensat el que dius, però és cert.
BOrjas, em crida l'atenció com aquesta gent no para de fer conferències (i és que hi ha vida més enllà del mass-media)

"Julius 2" ha dit...

No descubreixo quins vincles hi ha entre el pujolisme i Salvador Pániker, reconeixo una ignorància absoluta en aquesta qüestió, com en tantes d'altres. I es curiós, perque a mí m'agrada en Salvador, i no m'agrada en Pujol. També m'agradaría que em "descobrissin" algún intelectual que estigui totalment lliure de vincles, siguin professionals, culturals, histórics, etc.

Evocacions ha dit...

Jo tampoc els descobreixo els vincles entre Pujol i Salvador, Ara bé en el segon ascpecte si et puc "descobrir" alguna cosa. Es diferent ser una persona del teu temps i una altra ser un intel.lectual al servei del hi ha. Hi ha, doncs, diferències. A més a més, cosa que et recomano, es pot pensar "sense" barreres