dijous, de juny 17, 2010

El regne sense

L’economia s’ha esdevingut el regne del treball, pel treball i amb el treball, però sense el treballador.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

la cosa és que ja va néixer així, en un moment on la plebs érem "coses", més o menys com ara, però menys maquillat. ja seria hora que ho anéssim entenen i féssim les paus amb la nostra història deixant-nos de subterfugis (i mira que n'hi ha hagut i n'hi ha de barbuts morts que n'han escrit quilòmetres i quilòmetres sobre aquesta existència que algú es va inventar) i podent, així, acceptar l'error i canviar algunes coses. Tot i que dubto que ho poguem fer sense treure-li la pols a l'invent de monsieur Guillotin, més que res perquè els que ens pensen coses no ho tenen tan clar això de deixar de ser els amos i, tot sigui dit de passada, per baix xalem amb la idea d'arribar a ser "dels altres" ^^

Criteri ha dit...

mmm...luita de classes a aquestes altures, Albert i Clídice? Suposo que quan dius treballador vols dir el treballador aturat, aquest sí que ho te fotut. Tots som treballadors, al menys és el que deien al postfranquisme els actors progres -treballadors de dissabtes i diumenges això sí.

Clidice ha dit...

Hola Criteri, no hi veig cap diferència entre el treballador i el treballador aturat. Si, potser alguna, que el treballador ha de continuar fins a l'extenuació com el hàmster a la roda, que és el que som, i el treballador aturat ha de procurar tornar a entrar-hi i, entretant, alimentar l'economia submergida. I respecte a la lluita de classes la trobo innecessària, caminem cap a un món on només n'hi ha d'haver dues: els que manen i els que obeeixen. Tot i així sóc optimista, avui m'he despertat i he comprovat que respirava.

Evocacions ha dit...

Home, Criteri, veient fantsmes on no hi ha?
Més aviat, Criteri, eñ que ho té malament no és el treballador aturat sinó el treballador que ja s'esdevé inútil fins i tot per a ser explotat. Si e`stàs d'acord, home! Anem cap a un món de molta producció però pocs treballadors. Víctimes de la tecnologia? i de l'economia. En aquest sentit estem d'acord amb la Clídice: amos i esclaus, o guillotin. Què diu Niño Becerra?

Criteri ha dit...

Estaríem d'acord sí -encara que la meva vena obrerista estigui menys desemvolupada- , però el que passa és que la semàntica és fotuda i traidora, p.e. un encarregat titulat que està a les ordres de l'amo -i que guanya una pasta- també és un treballador. ës opresor o oprimit? També hi han amos i amos, i treballadors i treballadors.