dissabte, de juny 05, 2010

Ensenyament i control de qualitat: Al loro

Escriu l’home que mira sobre “Ensenyament i control de qualitat”. Certament el pedagog no és una figura que admiri gaire el senyor Ramon, com tantes altres persones. A més a més, les seves queixes habituals,-no siguem més papistes que el Papa-, sovint tenen una bona base perquè hi ha tota una pedagogia oficial que fa esdevenir ridícula tota l’altra pedagogia que no ho és. I per això sorprèn que l’home que mira escrigui sobre control de qualitat, perquè és aquest un concepte d’aquesta pedagogia ridícula, si més no de la manera en què la pedagogia oficial i oficialista ha entès i aplicat el concepte de qualitat, com si les persones fossin portes de l'Ikea. Essent l’home que mira filòsof, és a dir, amant de la sabiduria, i demòcrata, li deixo un comentari sobre el que diu; un comentari educat, en clau de pregunta més que d’afirmació, i el censura. Em quedo estranyat. Perquè esborra el comentari? Em sento decebut per l’admiració que tinc de la filosofia i de la gent que s’hi dedica, no pas per sentir-me menysvalorat.
Ens explica que havia afirmat el 1996 que “per millorar l’educació calia fer públics els resultats acadèmics dels Instituts i les Escoles catalanes”. Opinió. Doxa. On són les investigacions que demostrin això?  Considero que és una errada. Opinió, la meca ara. Doxa, també.  Veiem: si ets estudiant i et publiquen la nota en la revista del teu barri, en la teva televisió local, en pancartes: “L’Albert ha tres un 6,6 en Metodologia de la ciència”, o pitjor, “Animeu a l’Albert que l’ha cascat en Metodologia de la ciència”, em farà millorar? Doncs, no. No necessàriament. Però és que, a més a més, diu que  un hom té “el dret a saber si l’escola dels meus fills és de qualitat és democràcia” i s’equivoca (cosa que no li deia, només li preguntava). I és que, si volem millorar l'educació hi ha mil coses abans que centrar-se en la publicitat dels resultats, un fet que faria un pas enrera. 
Les escoles que tenen “millors resultats” són de “més qualitat”, afirma. Errada greu, perquè no és així. Què vol dir resultats? Els únics resultats a l’escola són les notes? No, això és valorar amb instrumentalitat exclusiva i parcial. La formació humana (us recomano el documental sobre una escola japonesa “Pensar en els altres”), la felicitat, l’amistat, el sentir-se valorat, tambe són resultats, o no? Confondre els resultats amb els acadèmics és senzillament no entendre l’escola i robar-li allò que de millor ha tingut la millor escola. Un exemple ràpid: separar nois i noies en les escoles millora els resultats. És la mateixa errada, com si l’escola només fossin notes d’examens (ara recordo que un dels assassins del rols era un bon estudiant de Físiques, o una contra de La Vanguardia on es deia que les notes per sí soles fan males persones)
D’altra banda, el fet de publicar els resultats fa que l’escola es preocupi més per la publicitat, per allò que es mesura, que pel fet de fer millor l’escola. Per cert, la publicació de resultats ja es fa en les notes de la selectivitat, i quina han estat els resultats? Doncs que vagi a selecivitat una petita part de l'alumnat, amb la intenció de obtenir uns bons resultats. I parlo des de la meva participació en la “Comissió de qualitat del meu centre”, no pas des de la posició de qui, estant en desacord, se’n desentén. Quan un hom té necessitat de ser millor que  l’escola del costat, comença a preocupar-se més per qüestions d’imatge que no pas de l’educació. És llarg d’explicar, però fàcil de veure en la feina diària.
Per finalitzar, perquè podríem parlar molt i m’agraden els missatges curts, us posaré un exemple sobre els resultats, un exemple que, per aquestes casualitats de la vida, em va deixar l’altre dia un alumne en pràctiques, un alumne ben preparat i crític. Publicada  a “La Voz de Almería”: “Educación da tres puntos por dejar en blanco un examen en las pruebas sobre el nivel educativo”, és a dir, que, d’entrada si un alumne obté un 7 i altre un cero, la mitjana serà de 5 (perquè un 0 és un 3). Tothom del gremi sabem com es falsegen els resultats acadèmics quan s’entén el fracàs escolar no com un no saber sinó com una nota.
Finalment, l’home que mira deia “Cada any a França els diaris publiquen els rànquings i no passa res que no tingui remei. Avui mateix surt al Monde le palmares dels lyceés, sense cap problema.” És el típic argument tan ridícul com la ridícula pedagogia mateixa: a Europa ho fan, o a França.

20 comentaris:

Clidice ha dit...

és curiós com "l'home que mira" s'atreveix a esborrar comentaris. no és la primera vegada que ho llegeixo d'ell i em xoca molt. d'altra banda no voldria anar errada, però em va semblar escoltar per la ràdio, en la bruma matinal d'abans de llevar-me, que faran signar als pares, a principi de curs, un document on es comprometen a ajudar als seus fills amb els deures? estava molt adormida o això és possible, perquè si és així podem dir allò de: "apaga y vámonos!", ja només em queda veure com, cada matí, un mosso d'esquadra ve a casa a comprovar si l'embotit de l'entrepà és de la qualitat adequada :( I és que en el món de l'ensenyament s'estan confonent massa coses.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Evocacions ha dit...

JA veus, Clídice, jo també esborro comentaris. En cas cs, però, perquè anava contra tu, de fomra maleducada i sense relació amb el tema.
Respecte al que dius, m'ho crec tot. A mi, a l'escola del meu fill (un dia i direm quelcom)en van fer signar conforme estava d'acord amb el seu projecte, com si fos una privada. Efectivament, el món de l'ensenyament està fononent massa coses: no hase falta desir nada más.
Anònim, si vol dir quelcom a la CLídice, li dius al seu blog. Aquí, centrat en el tema o en el que diu el comentari, no en la persona.

Clidice ha dit...

No cal patir Evo :) mai contesto ni entro "al drap" dels comentaris anònims, que últimament sembla que me'n trobo més d'un en més d'un blog. Hi ha gent que té poca feina, encara menys que jo, pel que sembla. Ah! i trobaré del tot enraonat que també esborris aquest :)

Respecte al món de l'ensenyament és un tema que dóna per molt i per més, i sembla que no ens en sortirem pas mai. Ara mateix estava fent un post sobre Kieran Egan, un doctor en Filosofia de l'Educació del qual vaig llegir una entrevista molt instructiva, una més. Per què serà que l'ensenyament té tants bons teòrics i aquestes teories no s'acaben de posar mai a la pràctica? I és que em sembla que per dalt (els que manen, "ells" ^^) tenen més que clar que només els calen epsilons per omplir fàbriques. Surt més econòmic donar soma (o "la roja" en el seu defecte) que no pas haver de "suportar" ciutadans crítics i formats.

I jo no n'he esborrat mai cap, ben curiós.

Evocacions ha dit...

L'he esborrat precisament perquè abunden últimament, a partir del blog d'UQV. M'hauria agradat no esborrar cap, i mai l'he fet si no insulten ni usen el blog per crear mal Rotllo.

Brian ha dit...

No sé el perquè et va esborrar el comentari l'Home que mira; a mi no m'agrada aquesta pràctica, però he d'admetre que alguna vegada ho he fet.

Respecte de la qüestió que es discuteix, em sap greu dir que estic d'acord amb l'Home que mira. Precisament el meu últim apunt toca, be que una mica de rebot, el tema del fracàs escolar.

Es possible que l'argument: "fem-ho, perquè Europa ho fa", sigui poc consistent, però si examinem comparativament el nostre ensenyament amb el de Europa en general, i el de França en particular, n'hem de extreure la conclusió de que tenim problemes molt i molt greus en el nostre sistema educatiu. I no es ja un problema de percentatge de fracàs escolar, es que àdhuc si prenem en consideració només els que culminen amb èxit els diferents cicles formatius, els nivells respectius de Espanya (inclosa Catalunya) respecte de la resta del mon occidental es de pena.

Efrem ha dit...

Respecte a aquest tema, em costa opinar-ne perquè no he estat en cap aula des del vostre lloc. Però veuria bé que els professors que any rere any obtenen els pitjors resultats, fóssin substituïts per altres de nous amb ganes. I qui no val, no val. Evidentment no parlo de resultats exclusivament de notes, tots sabem que cal tenir en compte la situació "social" dels alumnes que entre rics i pobres canvia molt la cosa. I mil coses més que em deixo i que els experts pedagogs sabran/sabreu. Però no estaria de més crear alguna manera de valorar objectivament quan un professor és un inútil, ho dic perquè els he patit i m'he indignat moltíssim de que ineptes de magnituds còsmiques puguin estar en l'àmbit on menys haurien de deixar-los estar, que és l'educació.

joven ha dit...

hi, you have nice blog.. u can view also mine..http://akoniwares.blogspot.com

Evocacions ha dit...

Brian, no t'ha de saber greu dir-me que estàs d'acord, el que t'ha de saber greu és estar-ho.
NO s'ha de confondre el diagnòstic amb la solució. MEntre que el diagnòstic pot ser correcte la solució pot estar equivocada, d'aquí pot venir la distància amb altres nacions. EL fracàs escolar depèn en bona mesura del capital cultural de les famílies i aquesta és millora amb la televisió, la ràdio, etc, no amb un control de qualitat que afecti als resultats, perquè els resultats són fruits d'aquests factors, bàsicament.
SObre l?FP hi ha molt engany, perquè sempre es compara els que acaben i els que abandonen, saps perquè? Doncs és que no es pot solucinar un problema aplicant les mesures que han generat el problema. Per exemple, Brian, t'has preguntat la relació entre abandonament d'estudis i possibilitats d'exercir després? O, millor, quan guanya a CAtalunya un que faci FP i quan guanya a Europa? O no és important. A part d'això, estàs d'cord que només els resultats es mesurin acadèmicament? PErquè el problema és que diem la paraula "qualitat" i, apa, sembla que és bona, però de quina qualitat parlem? etc. Al loro.
Efrem, hi ha molts profes que no s'ho curren, però la qualitat, tal i com s'entèn, no funciona. MOlts profes no s'ho curren perquè la inspecció no s'ho curra, què són els encarregats. La realitat s'esdevé marqueting.

Efrem ha dit...

El moll de l'os és doncs com fer que s'ho currin. Perquè no el·laborar un critèri complet per a poder-los jutjar? El que no pot ser és que no hi hagi manera de valorar la seva feina. Una manera que se m'acudeix així a la ràpida és valorar-los en funció de les notes dels seus alumnes a les pau: si el professor d'un centre, any rere any, obté la pitjor mitjana a les PAU en EL SEU institut, això vol dir que alguna cosa falla (evidentment parlem de suspesos, si els alumnes d'un professor treuen una mitjana de 7 i és la més baixa perquè en les altres assignatures han tret 9's, res a dir). Segur que hi ha critèris millors, però alguna cosa hem de poder fer per evitar Efectivament els ineptes!

Efrem ha dit...

Ara bé, com valorar els professors de l'ESO i de primària? S'han de buscar criteris per a millorar la qualitat, sempre! Ara mateix no se me n'acut cap de criteri, més enllà dels plans d'estudis.

Criteri ha dit...

Venint de tu segur que no hi havia raó a eliminar-lo. Els de Girona són molt ells. En això del ensenyament, ignorant com sóc només se m'acut: que torni el batxillerat! -Cada dia a pitjor.

Brian ha dit...

El control de qualitat (en l'ensenyament, com en qualsevol altre activitat) no soluciona; ajuda a diagnosticar. I el diagnostic és el primer pas per trobar solucions. Jo crec que el problema que tens, Evo, i com tu molts mestres, és que t'ho prens com una cosa personal. Ningú està dient que el fracàs escolar sigui culpa del mestres; és un problema de la societat en el seu conjunt.

Aquesta es una qüestió. Un altre de diferent és si l'escola pot funcionar en règim d'autogestió com si fos un mon apart i els mestres fossin un éssers angelicals als quals no cal dirigir ni gestionar perquè es dirigeixen solts. tu creus que sí i jo crec que no, però això ja ho varem em discutir un altre vegada i no ens varem posar d'acord, així que no insistiré.

Evocacions ha dit...

Efrem, aqu´çi rau la qüestió: valorar la feina, sí, però de manera justa. CAl tenir present molts criteris: Les notes dels alumnes, però també l'opinió dels alumnes, el nivell d'exigència.... Qualitat s'ha esdevingut unapraula que no diu res si no l'omplim de contingut, però no del contingut que interessa políticament, sinó dun consens el més representatiu possible. A això alguns l'anomenen democràcia.
Criteri, el Batxillerat d'abans era força bo, però cal depurar les activituds excessivmanet intel.lectualistes de molts professors.
Brian,la qüestió no és si estas d'acord amb mi, sinó que diuen les investigacions i que no diuen, de moment. NO m'ho prenc de manera personal perequè he dit que la causa principal és el capital culturals de les famílies i el seguiment que fan dels fills, per tant deixem als mestres una mica al marge (tot i que, lògicament, també tenen la seva part de resposnabilitat). TAmbé hi ha molta part de resposnabilitat de les políqiques neoliberals, que es pòdrien explicar i demostrar. LA qüestió no és si l'escola, Brian, pot funcionar en autogestió sinó si cal que funcioni democràticament: som o no som demòcrates? No es tracta del que jo cregui sinó de democràcia sí o no. Tu creus que l'escola no ha de ser democràtica? (fet que és diferent, que no sé per quina raó la relaciones, amb que no calgui una direcció. Em sebla que prens una posició força irracional en el tema.

Brian ha dit...

Jo crec que l'Escola no ha de "ser democràtica", sinó que ha d'estar inserida en la societat democràtica. Ni més ni menys que tots els demés ens col·lectius o individuals. Si pensar que l'escola ha de ser "tan poc democràtica" com els hospitals, la administració, els jutjats, els museus, les empreses, els transports o els aeroports, es ser irracional, doncs molt be, soc irracional. Trobo que tens una forma molt "democràtica" i molt "racional" d'acabar les discussions.

Evocacions ha dit...

No he acabat la discussió, Brian. NO m'acussis del que Jo no he fet. Vas dir que no insistiries perquè no ens posaríem d'acord. El fet que no tinguis raó, perquè no n'aportes cap més enllà de la creença, en sorprén i és irracional. Si creus que les institucions socials no han de ser democràtiques, com podrem tenir una societat democràtica? PEr exemple (perquè vegis on estàs situat sense adonar-te): Un govern no ha de ser democràtic sinó que ha d'estar inserit en la societat democràtica, ???? Pinochet, Franco, etc van inserir-se en una societat que era democràtica. LA resta d'arguments no els vas respondre. EStàs en el teu dret així no has de canviar d'opinió, però no m'acussis a mi d'aquest comportament.

Evocacions ha dit...

Una cosa més, Brian. Jo no sóc partidari de que l'escola sigui autogestionària, això és una deducció que fas tu a partir d'una creença teva que fa un temps et vaig "demostrar", per la vida de falsejar la premissa, que era falsa. Deies que les empreses no funcionen democràticament; vaig dir-te que hi ha empreses autogestionàries que funcionen molt bé. No cal insistir perquè està molt demostrat que el funcionament colegial és millor que l'autoritari. Aleshores cal decidir quin tipus d'institucions volem democràtiques o no democràtiques perquè sembla que penses que les antidemocràtiques són naturals.. però és una creença. Ja veus, Brian, les societats les fan les institucions i per una societat ser democràtica cal que les intitucions ho siguin. Una altra cosa és pensar, com AGamben, que vivim en un camp de concentració. Ja veus si tinc ganes de discutir. Amb arguments. I d'quest tema en sé alguna cosa.

Brian ha dit...

(Vaig dir que havies tancat la discussió perquè en aquest mon dels blocs un apunt sol quedar enterrat per l'apunt següent. Retiro l'acusació)

No em facis trampes: el que jo dic son creences (irracionals) i el que dius tu arguments demostrats: "està molt demostrat que el funcionament colegial és millor que l'autoritari". Home, no, les teves "demostracions" son tan subjectives com les meves. Precisament si renunciava a continuar aquesta discussió és perquè estem parlant de coses indemostrables. Tan llegítimes com vulguis, però indemostrables: digues-li ideologia, creença o irracionalitat.

Tampoc ajuda gaire la reducció a l'absurd: funcionament col·legial vs. Pinochet i Franco. L'Estat espanyol actual es un estat de dret amb una democràcia parlamentaria amb una Constitució,uns Estatuts d'autonomia i tot un cos legal que se'n deriva. A tu et podrà semblar que no és "prou" democràtic, cosa perfectament legítima, però no em demanis que et demostri que és una democràcia perquè està fora de tot dubte.

No em resisteixo, finalment, a dir un mot sobre l'escola "col·legiada", com l'anomenes tu, tot i saber que és una discussió bizantina que no ens menarà enlloc. Al marge d'aspectes pràctics sobre el funcionament i l'eficàcia, es que l'escola pública no es del clautre, ni tan sols del claustre més l'AMPA, es que l'escola pública es de la societat. Si tu vols una escola on l'ideari el dicti el claustre, muntat una cooperativa. Tot i així estaré en contra de haver-la de finançar amb els meus diners de contribuent, com estic en contra de finançar les de l'Opus, però no tindré més remei que aguantar-me, com m'aguanto amb la reste d'escoles privades; però voler gestionar privada o col·legialment l'escola pública com si fos privada... on s'és vist això?!

Evocacions ha dit...

Quan dic que està demostrat que el funcionament colegial és millor que l'autoritari, no és una creença, la contrària sí. No perquè ho digui jo sinó perquè les investigacions que hi ha sobre els dos tipus de funcionament afirmen exactament això: que un funcionament democtràtic és millor a la llarga que l'autoritari. Precisament la manca de democràcia en les empreses causa que només es moguin per interessos "exclusivmanet de benefici econòmic individual", descomptant el col.lectiu i els problemes col.laterals. Quan deia que era irracional vol dir que no pots anar contra les investigacions mentre no puguis demostrar el contrari; mentrestant s'ha de creure en què si hi ha 10 investigacions que diuen x has de creure provisionalment x. I en aquest cas està força clar. I, a més a més, hi ha un consens bastant gran en això. Per tant, hi ha més dades en favor de la meva opinió (per això la defenso) que per la contrària.
L'estat espanyol és... etc. No és cap reducció al'absurd, és un argument molt important, però el falseges. Un estat no és el que diu que és. Jo puc dir que la meva família és tal o qual i actuar de forma diferent. El PRI mexicà deia que era un partit revolucionari i ja veus. La societat està feta per institucions i si la societat és democràtica les institucions ho han de ser. Perquè ens sembla malament que es porti els diners un polític, o un membre d'una fundació? Podem dir que si la fundació és honrada els seus grups són honrats, etc? No. Ara, no confonguis democràcia amb igualtat en tot. El cirurgià ha d'operar i no l'escombriaire. I ha de guanyar més, etc. Funcionas diferents, però democràticament exercides i establertes. Em sembla que sovint es confon democràcia amb que tothom faci el mateix, i no és el cas.
El que dius sobre l'escola està força errat perquè l'ideari d'una escola mai l'havia dictat el claustre: el claustre triava qui volia com a director i el director i el claustre, els pares, etc estaven sotmesos a la llei. No triaven l'ideari. Una escola pública havia de professar l'ideari socialment acceptat. És precisament aquest argument el que va contra el que dius: què ara ja no és així. Una escola et pot fer signar declarant que estàs d'acord amb el seu ideari (essent pública) cosa que passa a partir del concepte d'ara d'autonomia de centre. Compte, compte, que defenses el que dic. Jo no puc acceptar que l'ideari d'una escola hagi d'estar acceptat més enllà del que estableix la llei que hem acceptat entre tots (amb la possibilitat de criticar-la).
T'agraeixo que hagis retirat que jo no volia discutir. En aquests temes hi ha, no t'ho prenguis malament, un desconeixment general que produeix que la gent es cregui el que va sortint en els mitjans de comunicació.
El problema és que si no volies continuar no podia deixar passar la vaga. Simplement.
Faré un petit post sobre el fracàs escolar, perquè hi ha molta trampa.

Óscar ha dit...

Subscric tot el que has dit, Evo.
I afegeixo que des de l'Educació una de les nostres faltes es instal.lar-nos en la crítica. La cual está bé però a més hem d'incitar la recerca, concreció i demostració que altres metodologies són possibles i desitjables. Que l'avaluació pot estar al servei de l'aprenentatge i no només de la reproducció institucional.

Experiències concretes que ens ajudin a plantar la llavor d'un projecte comú en Educació.

Per això, si ho desitgeu us emplaço a un breu post sobre una experiència pilot que espero continuar.
A http://la-educacion-se-mueve.blogspot.com/ Post: Buenas Vibraciones.

És un breu tast del que et passaré Evo.
Salutacions.