dissabte, de juliol 03, 2010

Estatut i història

"El carácter patriótico fue especialmente tratado, aunque sin pizca de sentido común [el subratllat és meu], por los tales turíferos [anomenats polítics en l'actualitat]; mas lo suficiente para decretar que catalán era sinónimo de traidor, separatista y que sé yo cuantas zarandajas por el estilo. Por aquello de la razón de la sinrazón, o sea, motivado por resoluciones adoptadas [quina casualitat], teniendo en cuenta los estudios de la gente tan racional [són punts de vista] como cargada de mollera, empezóse una cruzada contra todo lo que tuviera sabor ya en ideas, lenguaje y carácter peculiar de Catalunya y la primera víctima de tales desafueros, fue el catalán de quien voy a hablarte" Escrit per Valcarlos a l'obra Aparisi i Guijarro el 1900. Per ell no passa el temps. Ja us diré qui era Valcarlos.
De totes formes, la pregunta que em faig és la raó per la qual la política pot corregir la justícia i suposo que la resposta és que sí, quan la justícia està polititzada i sabent la dificultat d'entendre el següent no puc deixar de dir-lo: som en un camp d'extermini on els poders judicial, executiu i legislatiu no estan separats. Democràcia. Com sigui, pels catalans els temps no passen ni canvien.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

és increïble com aquests dies veiem polítics dient, com criatures: "hem de respectar els tribunals", igual que com quan jugàvem al pati a "pillar" dèiem "xic-xac casa!" o, en alguns casos "se sienteee". es pot ser més repulsiu, baix, rastrer, es pot provar més d'insultar la intel·ligència de les persones que així?

Definitivament som imbècils, perquè hi són perquè els hi hem volgut :(

Jordi H ha dit...

Dons ara que llegeixo aquests escrit, dir que a vegades tenim que prendre un paper mes actiu perquè aquests que es diuen polítics, vegin la posició real del poble i no es posicionin segons els anomenats “representants del poble”. Per això jo, assistiré al programa “banda ampla” demà dimecres 7 de juliol per donar un punt a la veu dels ciutadans que ens importa el futur de la nostra cultura catalana, i a saben que del meu discurs, tu i l'Emili heu contribuït a enriquir-lo amb les moltes classes de “ciutadania” donades.

Gracies, sabent que moltes vegades no us ho agraeixen suficient.

Atentament;
Jordi H.

Criteri ha dit...

Bon retall. Nihil novum sub sole... et in Catalonia et Hispania.

Evocacions ha dit...

Clídice, això és el que més ràbia em dóna: no poder fer res, perdó, no saber que fer dintre de la política parlamentària, no saber com canviar la socialitzaci´lo política.
Jordi, gràcies pel teu comentari. Efectivament, els professors no reben gaires bones paraules. El blog, però, m'està canviant la tendència.
Criteri, no hi ha res nou sota el cel.