Durant aquests dies, que he estat de viatge per Lisboa, he aprofitat per a llegir Necròpolis, de Boris Pahor, editada per Pagès Editor. L'edició és millorable, però ja comencem a estar acostumats a edicions sense la pulcritud a la que ens havíem habituat. No vull fer una anàlisi, només aniré publicant alguns dels fragments que, sense cap intenció conscient, he anat subratllant, aprofitant la sintonia casual amb altres blogs.
"(...) tot i que èrem molts i la vida es regia per la llei del ramat, cadascú de nosaltres afrontava només la seva pròpia solitud interior i l'obscuritat privada de veus."
És a dir, que, en certa mesura continuem vivim en un camp de concentració.
"Qui en l'edat escolar hagi conegut el pànic d'una comunitat anorreada que és forçada a mirar impotent com destreueixen les flames el seu teatre, tal com va passar en el centre de Triestre, a aquest li han desfigurat per sempre més la visió del futur"
Entrades
2 comentaris:
Vaja, els blogs demostren que això no es diu Xarxa perquè si :) Els textos no sé si són gaire escaients amb Lisboa, més que res per si no fa sol :) Això si, Lisboa val molt la pena, amb llibre o sense :)
Ben mirat, no s'escauen gens amb Lisboa, però és que els llibres s´çon així: se't col.loquen quan volen sense pensar sí és no no és el moment que toca. Lisboa està molt i molt bé, és cert.
Publica un comentari a l'entrada