Les escoles són així

“Les escoles són així. El més important que s’aprén a escola és que les coses més importants no s’aprenen a l’escola” (De què parlo quan parlo de córrer, de Haruki Murakami, p. 48)

De vegades la vida et depara sorpreses. Ben mirat, sempre la vida sorprèn, només era un dir que només ho fa "de vegades". Recordo ara que fent un curset vaig tenir un professor d’Antropologia d’aquells que primeret fan aixecar el cap del paper, deixar el boli a la taula, després, i, finalment, seure còmodament amb tot el material ben ordenadet obrint les orelles de bat a bat. Més tard, bastants anys més tard, una alumna, que feia no sé quin curs i de la que guardo un bonic record, em va dir que el professor tractava sobre xamanisme., què havia estat a l'Amazonia.... Encara més tard, vaig sentir-lo a la ràdio (quines casualitats de la vida) parlant de la respiració que et fa entrar en un estat alterat de consciència. Sense fum. I encara en una altra ocasió, vaig sentir una afirmació que va rejovenir-me com a docent. Més o menys deia que era increïble que ens dediquéssim una pila d’anys a estudiar una carrera professional però que, en canvi, ningú no ens ensenyés a viure. S?hauria de poder estudiar una carrera sobre com viure la vida a la Universitat. Era veritat. És veritat. Ben mirat, jo he seguit aquest camí, menys qüestions professionals, tècniques, i més treballar sobre un mateix. Dit d’una altra manera: arribar a la professionalitat mitjançant el treball d’un mateix i anar completant-lo amb la tècnica. Obrir-se al món. Fa poc, ho vaig explicar als meus alumnes. Em vaig sorprendre: tres o quatre no pensaven que es pugui ensenyar a viure, o que es pugui aprendre en classes.formals. Mai no vull tenir raó en les meves lliçons, vull dir, que no imposo el meu criteri perquè crec que de res serveix. El meu ensenyament és com un dir “i si això que us estic dient fos cert?”; tingueu-lo en compte, no oblideu això, potser un dia us serà útil..... Cada vegada, per tant, estic més fora de lloc, més caduc, menys a la moda burocràtica...
No ens enganyem: és pot aprendre i es pot ensenyar a viure. Ni que sigui es pot ensenyar que es pot aprendre. Una altra cosa és aprendre que te l’han ensenyat.