L’anarquisme insistia en la necessitat de l’emancipació obrera, una emancipació per l’intel·lecte, una emancipació d’un mateix: “Veremos si al fin, trabajador amigo y compañero, llegas a emanciparte de ti mismo, que eres tu principal tirano...” LORENZO ASPERILLA, A. (1951). El pueblo, pàgina 23.
Aquí veiem la diferència entre una persona d'esquerres (emancipada de sí ) i una que diu que és d'esquerres (enlluernada de sí).
Aquí veiem la diferència entre una persona d'esquerres (emancipada de sí ) i una que diu que és d'esquerres (enlluernada de sí).
6 comentaris:
Em temo que no hi ha manual en això de ser, potser és perquè dubto massa, sobretot de mi mateixa. Si al damunt t'has de posar etiquetes, aleshores ja pot resultar un drama.
Que un ignorant s'emancipi ell mateix per l'intel.lecte, sense ajuda, és difícil. Bona diferenciació la darrera!
L'Anselmo Lorenzo Asperilla era un criminal com tants i tants anarquistes des l'Evelio Boal o el Mateo Morral o el propi Ferrer i Guàrdia que va ser justament afussellat a Montjuic pels fets de la Setmana Tràgica. Uns ideòlegs i els altres, braços ejecutors.
Clídice, tens raó. LA frase de LOrenzo em va semblar bonica per il.lustrar diferències.
Criteri, només una persona emancipada por emancipar una altra, emancipada de sí, clar.
Tomeu, Lorenzo no va ser cap criminal i Ferrer no va ser ideòleg del fet pel qual se'l va jutjar, està arxidemostrat. Entenc no t'agradi. Jo mateix he explicitat moltes crítiques a Ferrer, però ni ell ni Lorenzo van ser criminals, excepte que sigui delicte posar els diners en favor de la cultura i l'educació
Tot pensament que diu que "la propietat és un robatori", Proudhon dixit, és essencialment criminal. I encara ho és més quan es passa de la teoría als fets com molt bé varem patir a les nostres carns el segle passat aquí a Barcelona i arreu del món.
Aquest çes Evo el meu parer.
Ho respecto, Tomeu. Penso que la propietat privada ha de ser privada. PErò, a més a més, en aquest aspecte sóc radical. Per exemple, estic contra el fet de que la propietat municipal pugui ésser venuda perquè és de tothom i tots l'hem de poder gaudir pels segles dels segles. Estic contra tota expropiació en virtut d'un suposat bé públic. Ja veus. Un dia, en faré un post. Ara bé, d'aquí a considerar Lorenzo Asperilla un criminal quan fou un home essencialment bo... MOlt millor, clar, que Ferrer. molt més cult, molt més educador, també. Ell va escriure "No hi ha ric innocent", però ho va escriure al segle XIX. Gràcies pel teu comentari educat.
Publica un comentari a l'entrada