divendres, d’abril 01, 2011

El petó d'aquella tarda


El petó d’aquella tarda ens enverdí l’ànima i la sang. Després ens abraçarem i, a poc a poc, desapareguérem.
I és que, amb els anys, un hom es torna més romàntic...
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Si que ho teniu això els homs :)

4 d’abril del 2011, a les 12:05
Maspons ha dit...

ai la primavera...
Potser sí que és veritat això que dius,mmm

4 d’abril del 2011, a les 16:18
Evocacions ha dit...

Van ser els arbres...

5 d’abril del 2011, a les 7:46
TxesSski... ha dit...

La preciosa primavera ens floreix com arbres, ens apropa a la natura, ens deixa sentir...

5 d’abril del 2011, a les 13:15
Evocacions ha dit...

A TxesSski, que dolça vida la teva, gugint del mundanal ruido, muntanya amunt. Quins gelos....

6 d’abril del 2011, a les 17:05
Marc ha dit...

sempre m'has fet riure 8en el bon sentit) ets singular, ja toca trobar-te a la vida algú com tu. gràcies per existir

30 de maig del 2011, a les 22:48

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)