El petó d’aquella tarda ens enverdí l’ànima i la sang. Després ens abraçarem i, a poc a poc, desapareguérem.
I és que, amb els anys, un hom es torna més romàntic...
VERGONYA ALIENA
Fa 4 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Si que ho teniu això els homs :)
ai la primavera...
Potser sí que és veritat això que dius,mmm
Van ser els arbres...
La preciosa primavera ens floreix com arbres, ens apropa a la natura, ens deixa sentir...
A TxesSski, que dolça vida la teva, gugint del mundanal ruido, muntanya amunt. Quins gelos....
sempre m'has fet riure 8en el bon sentit) ets singular, ja toca trobar-te a la vida algú com tu. gràcies per existir
Publica un comentari a l'entrada