Introductora del mètode Decroly. L'associació
Però la figura i el nom d'Anna Rubiés romandrà en la història de la pedagogia catalana al costat sempre d'Ovidi Decroly i, en certa mesura, ombrejat per ell. Alguns l'han considerada com la vertadera introductora del mètode global i dels centres d'interès a casa nostra[1]; Joaquim Ventalló, com la figura més gran de la pedagogia catalana dels anys vint, argumentant la seva gran aportació a l'implantament definitiu de l'Escola Activa a Catalunya. Respecte a la seva relació amb el mètode Decroly, el cert és que no podem parlar d'Anna Rubiés com la descobridora a Catalunya del director de l'Ermitage. Tal i com ha afirmat Jordi Monés, abans que ella, Ferrer i Guàrdia havia mantingut relacions amb el pedagog belga[2]. També Joan Bardina havia conegut l'experiència decroliana en els seus viatges per diversos països europeus. Tampoc podem oblidar l'aplicació del centres d'interès per part de Palau i Vera al Nou Col·legi Mont D'Or el 1912 o, a partir del 1914, a l'Escola de Bosc que dirigia Rosa Sensat. Però el fet innegable, és que ella fou la mestra que va aplicar més completament el mètode a Catalunya.
Però no només es dedicà a posar en pràctica el mètode Decroly. Com ella mateixa deia, s'inspirava en el mètode, però no l'aplicava mecànicament: "Sentit eclèctic. (...) No s'han de rebre amb prevenció les innovacions pedagògiques, però no s'han d'acceptar de bones a primeres, poden establir-se classes d'assaig".[3] I ella sabé donar exemple. Com a persona estudiosa i preocupada que era, coneixia prou bé el mètode Montessori, ja que havia pres part en els cursos de la Diputació de Barcelona. La mestra de Port de la Selva admirava Maria Montessori per ser una dona que havia creat un mètode i que l'havia experimentat. A l'Anna Rubiés l'agradaven les persones que "habían actuado personalmente en la escuela"[4] (1938: p.7), com el propi Decroly, Cousinet o Sergers, autors que, a més a més, havien donat a conèixer el mètode de la globalització o de la lectura global.
Ovidi Decroly (1871-1932), que fou metge i pedagog belga, és conegut per ser el creador dels centres d’interès (integració dels coneixements en conjunt ordenats respectant les motiviacions i interessos dels infants) i del mètode de lectura global (objectes i fenòmens percebuts de manera general i relacionats entre ells per a la captació d’una imatge visual que permetrà el particular i l’abstració). Aquest sistema d’ensenyament ideovisual va ser molt apreciat en la Catalunya republicana, i especialment per Anna Rubiés. Apreciava molt la idea segons la qual una la prematura comprensió conduïa a una més fàcil mecanització; importància de l’atenció, de la memòria, l’estructura de la imatge sonora; la lectura global com a facultat globalitzadora; el coneixement de la funció sincrètica; i, lògicament, la lectura i escriptura pràctica del mètode Decroly com un dels més naturals (donat que aquest autor l’entenia com un mecanisme natural de l’infant), lúdics i fàcils.
La lectura global, entesa com l’establiment d’una estreta relació entre la parla i l'escriptura, dóna flexibilitat prematura al pensament infantil per a associar idees i per activar l'expressivitat, en forma d'escenificació i, per tant, com a motivació per a la lectura. D'aquesta manera queda associada als centres d’interès.
Pel que fa a l’edat del començament de la lectura global, les conclusions dels estudis que Decroly realitzà amb infants retardats, justificaren la idoneïtat de l'aprenentatge de la lectura a partir dels cinc anys. Lluny de fer-nos pensar que és una edat massa primerenca, Rubíes mai no perdé de vista la necessitat d'evitar contrariar la naturalesa de l’infant i de no sobrecarregar-lo de feina a l’escola. Ella com ningú sabé impregnar-se d'aquest esperit i organitzà els pàrvuls amb activitats no orientades a la instrucció ni a la restricció de la llibertat d’acció dels infants. Exemples d’aquesta intenció es manifestaren en activitats com dances, cants rítmics, converses, recitacions, jocs lliures, dibuix lliure o lliçons del silenci. També s’orientà cap a un sentit salutífer i pragmàtic en organitzar activitats com fer gimàstica a l’aire lliure, exercicis de vida pràctica com a preparació per al treball i la promoció d’hàbits d’higiene.
Fruit dels estudis i experiències, Anna Rubiés anava avaluant, dia a dia, la posada en marxa de la lectura global. Els resultats d’aquestes valoracions es publicaren el novembre de 1933 a Revista de Pedagogia., publicació que des de Madrid divulgarà els principis renovadors de l’Escola Nova.
Cal fer també esment a l’escriptura global, que Rubiés usà de manera acurada tenint sempre present les línies de Decroly i usant els quaderns de Rosa Sensat i algunes tècniques de Montessori, com la del silenci. En la pràctica, aquest tipus d'escriptura adoptada per Rubiés es concretaba en la cal·ligrafia lliure i personal, i no seguint uns models preestablerts; l'adquisició d'una lletra personal, sense la necessitat de corregir la grafia, amb l'objectiu de potenciar l’autocorrecció en l’infant. Lògicament, com proposava Decroly, tot el material de pàrvuls s’havia de fer a l’escola.
Rubiés amb el seu esperit obert i ampli de mirada, a més d’estudiar i seguir Decroly, va seguir amb interès tots aquells estudis relacionats amb la infància. Aquest és el cas de les doctrines de Stern, que estudià les fases de l’adquisició del llenguatge: substantivació, acció i relació, o de Bülher, Freinet, Piaget, Delacroix, i la influència que l'afectivitat exercia sobre l'associació d'idees, seguint el també admirat Claparède.
Si el 1936 inaugurava una època fosca, la seva arribada a Barcelona el 1916 deparava una centúria d'optimisme fruit de la feina que Manuel Ainaud havia ja projectat en els gloriosos anys de l'Ajuntament de Barcelona i que la República acabà de culminar. Així, el mateix any de 1931 s'inauguraven onze grups escolars, i entre ells el Grup Escolar Ramon Llull del que ella seria l'ànima, la companya, la directora. És aquest mateix any quan és forma un equip format per totes les mestres parvulistes, auxiliat pel Seminari de Pedagogia comandat per Joaquim Xirau. El grup de treball, anomenat Per la metodització de la lectura global, rebia, en efecte tot el suport de la Universitat[5], col·laboració sense la qual, segons paraules de la directora, no hauria permés la posada en marxa del mètode: "Nuestro trabajo de Seminario, sumado constantemente al hacer de la escuela y en convivencia con el niño, han culminado en algo concreto que sin eufemismos podríamos llamar la plasmación del método en nuestro país, cuya exposición resume este librito".[6]
El nomenament de Rubiés com a directora del Grup Escolar Ramon Llull li escaigué prou bé a una persona que de per si era diplomàtica, però que sabia manar i sabia fer treballar amb delit. El càrrec l'exercí amb responsabilitat i dedicació, sabent situar-se en el lloc que per funció li corresponia, però que mai no va impedir-li implicar-se en la tasca acadèmica i educativa de tota l'escola. Observaba, associava i comunicava a les companyes allò que plantejava problemes; és a dir, ella era, en la seva tasca diària, el model viu de la metodologia decrolyana. Però també era conscient de la necessitat de fer als i les mestres els protagonistes de l'escola com ho demostra, entre d'altres molts detalls, el fet que en les reunions que es feien cada dia fés llegir algun diari de les mestres.
[1] Vegeu MONÉS, Jordi: El Pensament Escolar i la Renovació a Catalunya. 1933-1938. Barcelona: Editorial La Magrana , 1977, p. 242
[2] Relacions que, evidentment, no es degueren, com addiu Monés, a l'interès de Ferrer per a crear una escola de formació de mestres, doncs l'Escola Moderna mai no disposà de cap Escola Normal ni res que se li semblés. (1977: 241-242)
[3] Aquesta opinió, junt amb la dels altres directors i directores dels Grups Escolars del Patronat, formen part de les respostes a unes enquestes. Estan recollides al Servei de Documentació Pedagògica de L'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. Nosaltres citem a partir de DOMÈNECH I DOMÈNECH, Salvador: Manuel Ainaud i la tasca pedagògica a l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 329.
[4] RUBIES, Anna, (1938). Lectura-escritura global. Cuatro años de experiencias. Barcelona: Casa Editorial Bosch, 1938, p. 7.
[5] Cal recordar que Emili Mira , aleshores professor del Seminari de Pedagogia, va fer un test amb Thurstone que el propi Decroly havia aplicat i del qual va fer una comunicació al II Congrés Internacional de Psicotècnia celebrat a Barcelona.
[6] RUBIES, Anna: Lectura-escritura global. Cuatro a–os de experiencias. Barcelona: Casa Editorial Bosch. 1938, p. 10.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada