Bola M. i Esteruelas, A.(1999). Anna Rubiés i Monjonell: el compromís pedagògic. A Vilanou, C. i Heras, P. (Coords), (1999). Pedagogia amb veu de dones. Barcelona: Universitat de Barcelona.
El camí cap al mestratge
Vuitanta dos anys abans, la vila empordanesa de Port de la Selva veia nèixer Anna Rubiés i Monjonell: era l'últim dia del mes de maig de 1881, i arribava al món essent també la última de cinc germans, fet que, com sol ser habitual, l'atorgà un sentit de la responsabilitat personal en participar en l'educació familiar. Destacà també per la seva introversió, mirada personal cap endins, que la féu afeccionar a l'estudi i a la lectura, i, més tard, al millorament de l'ensenyament de la Catalunya de principi de segle.
La seva reconeguda afectuositat cap els altres li aportà la qualitat necessària per tenir l'èxit en les empreses pedagògiques que endegà, així com la seva austeritat li reservà les energies necessàries per a mostrar-se sempre com una dona enèrgica i coratjosa, amb un profund esperit de recerca i innovació.
Ja a Barcelona, repeteix l'experiència que havia dut a terme en una escola unitària de Girona, i també en aquesta ocasió prova de dividir l'escola unitària del carrer Mendizàbal en seccions, amb la intenció d'ajustar-se més al procés d'aprenentatge dels seus alumnes. Novament posa de manifest les seves ànsies de millorar l'ensenyament i la necessitat d'investigar i innovar. Malgrat aquestes ànsies no perdrà mai un afany crític.
Anna Rubiés se situa en la línia de la renovació pedagògica catalana amb totes les seves conseqüències. Ella entengué el magisteri, i, en general el treball pedagògic, com un sacerdoci, com abans ho havíen entés Flos i Calcat, Joan Bardina, Pere Vergés o Rosa Sensat, per citar-ne només alguns protagonistes de prestigi. La seva dedicació a l'escola començava a les vuit del matí i finia a les deu de la nit. Si mai no va escatimar cap esforç és perquè l'energia li vessava.
El compromís de Rubiés amb la pedagogia i l'ensenyament no parà de crèixer. Així la trobem com a membre de l'Associació de Mestres Barcelonins des del dur any de 1923 fins el trist de 1936. Mestrestant, formarà part del Consell de Cultura de la Generalitat republicana dedicant les seves energies, com a única dona, a la Ponència d'Ensenyament Primari juntament amb Manuel Ainaud, Cassià Costal, Miquel Santaló i Joan Delclós. Són anys en què el seu nom apareix lligat a les escoles d'estiu, a les revistes especialitzades, al Congrés de "La Nova Educació " a Niça el 1932, però també a les Colònies d'aprenentes que es feren a les Franqueses del Vallès l'estiu de 1932, on participà activament, com a directora i com a organitzadora.[1]
Com a mestra de mestres que fou, irradià el seu entusiasme i els seus coneixements als seus companys i companyes de feina. Així, tal i com ens explica Monés (1977: 243), formà una comissió assessora juntament amb Frederic Doreste, per tal d'auxiliar l'escola que dirigia Bernat Sempol que treballava segons els mètodes d'interès i que també havia treballat amb Anna Rubiés al Grup Escolar Ramon Llull.. L'escola s'obrí arran del curset que sobre Decroly es realitzà a l'Escola d'Estiu del 1935.
[1] Aquesta colònia s'inaugurà el setembre del 1932 segons Navarro, Ramon: L'educació a Catalunya durant la Generalitat 1931-1939. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 237.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada