diumenge, de setembre 18, 2011

Consumir és violència

Ahir vaig veure el celebrat documental Comprar, llençar, comprar, sobre l'obsolescència programada. Feia temps que tenia ganes de veure'l, però poc temps i poca situació propícia. No em va agradar molt perquè el que explicava feia temps que el sabia. Del que es tracta en l'actualitat és de consumir, consumir i consumir. Quan èrem petits, la gent que passem ja dels quaranta, sabíem què era cridat un tècnic per arreglar la televisió (en blanc i negre i amb un botonet per a "buscar" la UHF). Amb el documental em vaig fer conscient que aquest món ha desaparegut, que ja no s'arrreglen els aparells, que ningú s'imagina arreglar res. La casa i el planeta són grans. Com sigui, l'estratègia que més ha cridat l'atenció a qui ha vist el documental és la del xip que fa que un aparell és mori després de ser usat un nombre determinat de vegades, l'obsolescència programada. En realitat, però, el més interessant és veure com no cal cap xip: les persones no suportem tenir alguna cosa que ja estigui una mica anticuada. Cada dia llencem un munt d'aparells, bicicletes, tocadiscos, cd's, que funcionen perfectament. I si no ho fas pots tenir la Símdrome de Diògenes.

"En su forma original consumir significaba destruir, saquear, socmeter, acabar o terminar." RIFKIN, Jeremy. La fi del treball.

7 comentaris:

laura ha dit...

JO també vaig veure el documental, i en vaig extreure una altra idea també. La vulnerabilitat. Som una societat preparada per ser manipulada, una societat sotmesa. Fan de nosaltres el que volen i el pitjor és que no en tenim ni idea.

" La escuela de la ignoracia" de Jean-Claude Michéa parlava de que vivim en un gran parc d'atraccions. L'escola és l'atracció principal, però la finalitat és la mateixa, tenir-nos entretinguts consumint i sense pensar. El llibre em va impactar i ara, rellegint-lo encara m'impacta més.

adria ha dit...

La qüestió de la "mort programada" dels aparells és bestial. Indignant!!!! Però com s'ha enriquit el bo del Bill Gates??? Treient any rera any nous models més potents, igual que el seu cosí Steve Jobs...

p/d- Albert...torno a voltar per la Universitat, a veure si acabo el Grau de Magisteri d'una vegada! Espero veuret algun dia (encara rondes per allà suposu?)

Evocacions ha dit...

A mi el que més em va sorprendre no va ser el xip que instauren en els aparells per tal que caduquin, sinó el que tenim intal.lat al nostre cervell per tal de veure un aparell que serveis com quelcom caducat. També passa amb les parelles.
L'escola de la ignorància em va agradar molt. Me'l va recomar el Lozano. Encara el rellegeixo de tant en tant.
Sí, Adrià, encara volto. Per les tardes. Haurem de parlar de coses. Em fa il.lusió veure't. ELs dilluns, dimarts i dimecres surto a les 17'00 de la 203.

Noctas ha dit...

Ens hem acostumat a comprar i a llençar, a que tot plegat sigui un usar y tirar. Jo tinc una canya i se'm varem trencar les anelles. Anava a llençar-la però un altre pescador em va dir -però si la pots arregalr i posar-li les anelles- I té raódisemet...un saludu

Criteri ha dit...

He esperat per comentar,tenir la reseña mà del llibre de Vance Packard, Los artífices del derroche. No hi ha plana sense que trobis res brillant: Resum: USA cabalga sobre un tigre. Tiene que aprender a consumir más, de lo contrario su poderosa maquinaria se volverà contra el y lo devorarà" "se descubre ahora que el problema es encarar su fabulosa productivitat""no seria bueno escuchar la opinion de un poeta, un artista...?""en este libro no habrà villanos" referint-se a que tots som complices. Vance fou el primer de parlar d'obsolescència.
Lo més gros és que el llibre fou escrit el 1961!!

Parlant de manipulació et recomano vivament una peli que ens ha passat el meu fill -ambientada a un institut- La ola -die welle -fets reals.

Criteri ha dit...

m'oblidava. Chapeau!

Evocacions ha dit...

És que no és possible mantenir un sistema econòmic bassat quasi només en el consum; però sobretot és impossible que no contemplem els "efectes col.laterals". EM llegiré el llibre i la peli la tinc pendent a casa, que me la va passar un alumne. SObre la culpabilitat general faré un post fruit d'aquest cap de setmana.