dijous, de setembre 08, 2011

Realitat religiosa

Tenia ganes de dir alguna coseta sobre el tema de la llengua, però les obligacions no em deixen més que cercar un aforisme i deixar-lo anar. Té a veure amb els comentaris del Criteri.


Finida la religió vivim amb la realijo

3 comentaris:

Noctas ha dit...

Doncs hagués sigut francament interessant que haguessis dit quelcom sobre el merdé lingüístic. Ostima no pillo l'aforisme., sempre he sigut bastant justet perls aforismes i per tot en general., en fi, esperarem que vingui el Criteri i que l'encerti:) un saludu

Criteri ha dit...

Noctas, suposo que prima avui lo real i el jo abans que l'esperit i la mística. -ja saps que sóc practicant, del món dels jocs, i de la religió, és clar:) I té raó l'Evo, però compta! sempre parlant de casa nostra. La religió -no només fonamentalista- creix a USA, encara líder d'Occiddent.

No sé Evo si t'has adonat que has creat un joc verbal nou!! Diríem que és un "anagrama a la contrària". A mi se m'acut " avui no es fa MUSICA avui es fa MUU, CASI. Ja en trobaria de millors:)

Evocacions ha dit...

Sí, només volia significar que la gent que es creu m olt atea acaba per abraçar una altra religió amb igual o més vicis que la catòlica però sense cap de les seves virtuts: l'egocentrisme.
No, no m'havia adonat del joc verbal, però l'aforisme em va agradar per la brevetat.
Per cert Noctas, no m'ho crec que siguis justet.