Tornat de les vacances, tinc moltes coses a dir, moltes qüestions que he parlat mentre excursionava amb la família. No sé si arribaré a escriure tot el que he pensat escriure perquè, com sempre, el temps no és el meu capital, ni les ganes la meva força. No és que m’agradi tenir sempre l’agenda plena, que, ben mirat, no uso pràcticament l’agenda (i a més a més, l’odio); la qüestió és que no aconsegueixo tenir pocs interessos i em deixo portar per la cuina, pels aforismes, pel cinema, per l’esport (vist i practicat), pel curs de mecanografia (encara faré tard), pel passeig, pels banys al riu, pels llibres, per la música... Tan se val! Fem un breu apunt.
Mentre pujo als Lagos de Villouso parlem sobre el viatge del Papa; pensem en les queixes sobre la despesa pública que han fet alguns moviments socials. Ens sembla que el senyor Papa hauria de mullar-se i dir: no! , massa despesa!. Després, però, pensem que els mateixos moviments que critiquen la despesa pública per la visita, precisament estan a favor de la despesa pública. Jo!, és veritat, no podem criticar la despesa pública del viatge perquè precisament és el que reclamem: més Estat. No més Estat per tenir més, sinó més Estat per a repartir millor. Una mica millor. Més Estat per fugir del darwinisme social. La única cosa que és criticable de la despesa és la hipocresia dels polítics. A ells, i no al Papa, li hem d’etzibar benzina. Potser el Sant Pare hauria de ser el primer en criticar. Però, suposem, que en un món on la religió té cada vegada menys importància, no és fàcil patir el risc d'enfrontar-se als polítics, perquè els polítics, que no s'atreveixen a enfrontar-se als poders económics (que els subvencionen), tindrien un bon entreteniment. Els moviments, s’haurien d’apropar al Papa. Sumar, i no restar.
El catolicisme, no ens oblidem, ha estat un dels factors que va contenir durant molts anys el darwinisme social, el neoliberalisme ferotge. No ho oblidem, perquè el neoliberalisme és fruit de la mort de les utopies (la caiguda del mur de Berlín), tant o més que de l’afebliment del catolicisme. L’esquerra és, sovint, cega. Segurament perquè no és, veritablement, esquerra.
Uns dies després, em trobo amb un enfrontament de miners i indignats del moviment 15-M. Una acampada de protesta contra les mines a Sosas de Laciana. Contra els miners, contra la feina, contra el poble. Si tingués un blog sobre el 15-M jo també el tancaria. No hi ha pitjor ceguesa que la d’aquells que podent veure tanquen els ulls.
Mentre pujo als Lagos de Villouso parlem sobre el viatge del Papa; pensem en les queixes sobre la despesa pública que han fet alguns moviments socials. Ens sembla que el senyor Papa hauria de mullar-se i dir: no! , massa despesa!. Després, però, pensem que els mateixos moviments que critiquen la despesa pública per la visita, precisament estan a favor de la despesa pública. Jo!, és veritat, no podem criticar la despesa pública del viatge perquè precisament és el que reclamem: més Estat. No més Estat per tenir més, sinó més Estat per a repartir millor. Una mica millor. Més Estat per fugir del darwinisme social. La única cosa que és criticable de la despesa és la hipocresia dels polítics. A ells, i no al Papa, li hem d’etzibar benzina. Potser el Sant Pare hauria de ser el primer en criticar. Però, suposem, que en un món on la religió té cada vegada menys importància, no és fàcil patir el risc d'enfrontar-se als polítics, perquè els polítics, que no s'atreveixen a enfrontar-se als poders económics (que els subvencionen), tindrien un bon entreteniment. Els moviments, s’haurien d’apropar al Papa. Sumar, i no restar.
El catolicisme, no ens oblidem, ha estat un dels factors que va contenir durant molts anys el darwinisme social, el neoliberalisme ferotge. No ho oblidem, perquè el neoliberalisme és fruit de la mort de les utopies (la caiguda del mur de Berlín), tant o més que de l’afebliment del catolicisme. L’esquerra és, sovint, cega. Segurament perquè no és, veritablement, esquerra.
Uns dies després, em trobo amb un enfrontament de miners i indignats del moviment 15-M. Una acampada de protesta contra les mines a Sosas de Laciana. Contra els miners, contra la feina, contra el poble. Si tingués un blog sobre el 15-M jo també el tancaria. No hi ha pitjor ceguesa que la d’aquells que podent veure tanquen els ulls.
Entrades
3 comentaris:
Sensat article, com sempre, i desconeixia lo dels miners. Dues matisacions: no acabo de veure cap despesa superflua o suntuària, s'ha gastat en la lògica infraestructura d'un líder de masses. I Ja voldria Madrid tenir dos milions i pico de turistes cada any.
En quanta la devallada de la religió...si parlem de Catalunya és òbvi, aquí prima la indústria ,materialisme -de dretes o esquerres- i pessetes . Però diria que a la resta del món és diferent.
Això és el que passa a l'esquerra quan no sapt contemplar els interessos dels "altres".
SObre la davallada cal dir que avui tothom sap què és el Ramadà, però pocs què és la quaresma.
Sobre despeses supérflues: Més aviat em referia a despeses públiques que fan aquells que retallen. El PApa, potser, hauria de dir quelcom.
Criticava a un comentarista una confusió seva i ara jo tampoc afinaava la lectura del tot en aquesta ocasió:)
Només vull proposar -no cal que responguis ara- la necessitat d'una reflexió sobre quan hi ha de veritat en la impressió que tenim des de Catalunya :un món on la religió té cada vegada menys importància". On? Quines religions? etc.
Publica un comentari a l'entrada