L'art de crear problemes

Avui, prenent un cafè amb uns companys amb els que fem tertúlia, parlaven de la política local, com moltes altres vegades. És el que tenen els pobles: el morbo del coneixement més o menys profund dels polítics i de la política. Un coneixement que fa que, a molts i a moltes, no els vegis com a polítics, senzillament perquè no ho són. Uns en el bon sentit de la paraula no en són de polítics, i altres en el sentit més dolent. Parlàven (per iniciativa meva, que avui he patit les conseqüències) del trànsit, de la l'embús tan gran que es munta, i que triga molt en desmuntar-se, a l'hora de l'entrada a l'Institut i a l'escola. Deia jo que és normal, perquè la idea genial d'acumular serveis (escola, Institut i Llar d'infants) té això precisament: acumula també trànsit. Clar, se'm diu, que puc no anar en cotxe. Cada dia anava passejant i, quan puc, encara vaig. Des que van posar els itineraris escolars per a facilitar anar caminant a l'escola és més difícil trobar aparcament al poble per fer la resta de camí caminant. Paradoxal. Ben mirat, el camí que agafa molta gent no ha patit cap transformació. L'itinerari escolar és, per tant, mitja pamema (Si Tonucci s'enterés). Alella és un poble de població molt dispersa, fet que provoca que hagis d'agafar el cotxe fins el centre i després anar caminant on sigui. L'autobús, que és una bona sol.lució per l'home que no té pressa, o no treballa, o li coincideixen els horaris (que no són els de Barcelona), no és una bona alternativa per a mi. 

Què passa? Que cada vegada que "arreglen" un passeig s'acaba reduint l'aparcament i ho tens més difícil per a aparcar. Optes, a desgrat, pel cotxe. Avançada la tertúlia, el Manel m'explica que quan es traslladi una escola privada que hi ha al centre del poble, la situació millorarà. Li dic, li explico, que la situació millorarà durant un any, per temporalitzar hipotèticament, i que a poc a poc els polítics aniran arreglant passejos que s'esdevindran pipicans i el trànsit tornarà a ser l'excusa per a incitar a anar caminat a l'escola, quan no hi haurà caplloc on deixar el cotxe.

I és que la política local s'ha transformat en l'art inútil de la gestió del problema en lloc de ser l'art i la ciència de la previsió. Els polítics generen els problemes i després els gestionen. Moriran d'èxit. Però abans ens complicaran la vida a tots. I a totes.