Potser hauria de tenir confiança en Catalunya, però no la tenim, no la puc tenir. No només per les bestieses que s'han pogut sentir sobre Vic (Gomara, Brian,) que les hem pogut llegir de tots els colors, sinó també perquè quan tenim l'oportunitat de fer la feina ben feta, resulta que, aleshores, sí que té fronteres. Ordenant la taula, abans de fer una transcendent trucada a un amic que em busca i no em troba, dono amb un article de Vicenç Navarro titulat "La polarización social en Cataluña". Fem cinc cèntims:
1. Va publicar-se un informe per part del Ministerio de Educación y Ciencia (La equidad en educación) del professor Jorge Calero que es va publicitar molt poc. Perquè?
2. L'informe analitzada l'evolució de l'educació fins el 2002, és a dir, amb govern del partit del senyor "lideratge", és a dir CIU.
3. L'últim any de govern de CIU la despesa en educació no universitària va ser el més baix d'Espanya, essent Espanya un dels països amb menys despesa de la Unió Europea.
4. Certament, s'ghavia heredat un dèficit de despesa públic en educació del franquisme, però a Catalunya, mort el gos continuà la ràbia, mentre que a la resta d'Espanya es va corregir una mica. Es va donar prioritat a les escoles privades i concertades (i el tripartit, "no para, sigue, sigue").
5. D'aquesta manera: "Así, si el 66,6% de los hijos de padres profesionales de grado superior pasaban a estudiar en centros de educación superior en 2001, sólo el 17'7% de hijos de trabajadores no cualificados y el 10'8% de trabajadores agrícolas pasaban a tales centros".
Malgrat tot, cada any haig de dedicar, sense que s'enteri el conseller, un bon temps a convèncer els alumnes sobre aquesta qüestió, tan fort com és l'aparell de propaganda. Com deia Anselmo Lorenzo Asperilla "A los pobres, en el Banquete de la Vida, sólo nos darán una cuerda para ahorcarnos".
Ara tenim una mica de rodalies, el suficient per fer-la pols.
Entrades
9 comentaris:
Les bestieses de Vic no les diuen ni BRian, ni Gomara: recullen algunes
Evo, he leido tu magistral exposición, y considero que tu análisis es correcto, pero, te pregunto, ¿y ahora que?.
Las inversiones van a parar a infraestructuras que generan plusvalía inmediata, ganancia presta
y rápida. Los hijos de las clases pudientes siempre tendrán esas salidad profesionales garantizadas casi po decreto. Los demás que se busquen la vida que no la encontrarán. Un juego floral muy bonito es decirles a los hijos de los trabajadores que si se ocupan de albañiles, lampistas, etc., ganarán mucho dinero rápido, ¡¡¡para que estudiar¡¡¡. Y claro, muchos que podrían promocionar con su esfuerzo a ocupar tareas profesionales superiores se quedan en el camino alimentando las manadas de los generadores de plusvalía de la gran clase y el gran capital.
Es un gran y artero juego, donde ganan los de siempre, y donde su mensaje es solamente un mensaje sesgado para mantener unas capas sociales impermeables entre si para evitar trasiegos de cualidades humanas y permanentar el régimen de siempre.
Si lo supiera estaría yo con el blog!
MMM, correcte tot però això de les despeses d'educació... Algun dia en parlaré -són tantes coses- No serà pels sous dels mestres? Les escoles estan informatitzades -i si no aprendrien igual- No és el mateix les despeses d'una una comuitat amb escoles disperses de 5o o menys nanos que de 800 com aquí.
Ahir vaig parlar amb un pagès. Estan desesperats i a punt de plegar tot. Ja ens ho trobarem. n'He de parlar al Contrapunt -també-
Jo no penso afegir gran cosa. ja ho saps Albert, si Catalunya ha de ser una nova Andorra, plego i amb mi que no comptin. Carretero ja se les ha pirat, ara fundarà un altre partit per portar-se a tots els neoliberals que trobi pel camí, Sala Martin, Laporta... mira! el Sostres per Ministre d'Educació quedaria bé. No val a dir, trencarem amb els que ens espolien i tindrem més diners. D'acord, però que hi penses fer amb els diners?
Pués mira, se lo llevarán ellos tu no, a Suiza, a las Caimán, lo guardarán y cuando el asunto haya quedado tranquilo volverán a montar empresas para seguir chupando del bote.
Criteri, no és que els mestres guanyin molt, sinó que la resta de professionals comencen a guanyar molt poc. Els meus alumnes de l'IES es conformen amb 1200 euros, que és el seu sostre per la seva formació. 1200 euros? Estaria bé ´si tinguessin garantida la vivenda, però amb el preu del lloguer.... El que està clar és que els polítics cobren de l'erari públic i, per tant, han de gestionar bé allò públic; si volen donar la pasta a la privada, que treballin per allò privat (això no m'ho he pensat, però. A veure que dieu)
Evocacions
Lógicament tu parles com a profe de la pública:) Però jo diria que la privada, o concertada, és un grandiós negoci per l'estat.
I tant, Criteri, i tant! No l'havia dit, aquí rau la ´qüerstió, hi ha un pastís per a mercadejar, això sí, a costa del 80% de la població. COm no podem impedir la matrícula de la gent a l'escola, el millor és deixar de finançar-la tot el que podem.
Publica un comentari a l'entrada