Ascó. El joc de paraules us l’estalvio, sobretot perquè no sé què pensar. M’agrada no tenir criteri, de vegades; així em sento un polític. El que sí he pensat és en la hipocresia política. Mas diu que obrirà un expedient informatiu als polítics del seu partit que voten sí al cementiri nuclear. A mi, no sé a vosaltres, em les paraules de Mas em sonen a dir “ostres, què fem?”. Seguidament acusa Montilla (batejat fantàsticament per Criteri com “el pujolet”) de manca de lideratge. És que hi ha polítics que siguin líders? On? Curiós. Com es pot acusar de falta de lideratge algú quan a tu te l’han jugat des del teu partit quatre polítics d’Ascó i només se t’acudeix “obrir expedient informatiu”. Preguem a Déu, des del nostre agnosciticisme, que restem com fins ara (i que li encolomin a Ronaldo molts partits, per ser alt). Asco i Ascó. Ens rendim a l’economia. Salvatgement. Ferotgement. Nosaltres, que som humans, massa, fins i tot, humans.
CENSURA DE LLIBRES
Fa 11 hores
Entrades
26 comentaris:
Has millorat el joc amb això de Pujolet;) T'adones com les coses que es fan malament tard o d'hora es veuen, ara van sortint totes les imprevisions en torn la energia nuclear, les piscines caduquen aviat!
No sé si ets proatòmic, però de tales lodos...
A part la incongruència dels polícs la qüestió de fons és si volem reactors atòmics -al costat de casa?- Es difícil fer veure a la gent que no calen, però ho intentarñe un dia.
Porque no nos preguntamos, "¿de donde saldrá la energía para las veleidades energéticas de Catalunya Lliure"?.
Señores, le energía hidráulica no da para más. La calorífica del carbón tampoco, ademas de contaminar mucho más que la atómica el medio ambiente a corto plazo.
Le eólica es una fuente muy limitada por su desigual flujo productivo.
La maretomotriz no siempre es estable.
La solar contamina en su proceso de fabricación y es poco fiable ante embestidas atmosféricas.
La Geotérmica no se da en todos los sitios adecuados.
combinando todas, el coste total sería una ruina para un país dependiente de la energía.
La que sale de la biomasa es mínima si la comparamos con el destrozo general de la flora de cualquier lugar.
¿Habrá que limitar la población mundial? o los medios tecnológicos que nos acomodan y tanto nos gusta usar.
Cuando nos ponemos enfermos graves, todos queremos aquella medicina que fabrican unos laboratorios "Yankis" que permiten salvar la vida.
¿Luego.............?
Amb el vostre permís avui em permetré de discrepar. Fins a cert punt, es clar, en lo de la manca de lideratge no tinc més remei que estar-hi d'acord. El tema te, pel cap baix, dues vessants: 1) la conveniència, o no, de instal.lar un magatzem de residus nuclears -i, subsidiàriament, si Ascò es el lloc idoni- i 2) la legitimitat de l'Ajuntament d'Ascó per prendre aquesta decisió.
Respecte de la primera, te raó en José: si volem energia s'ha d'estar a les verdes i a les madures. En aquest moment (segons deia El Peródico ahir) Catalunya produeix i consumeix el 40% de l'energia d'origen nuclear, de manera que l'argument del President Montilla, de repartir les càrregues es fal·laç. Però es que, a més a més, muntar el cementiri (o magatzem) al costat del lloc on es produeixen els residus es la cosa més raonable del mon. Una altre qüestió seria el perquè només un magatzem per a tot Espanya i no dos, per exemple, un per a les centrals de Catalunya i un altre per les de Castella i el Nord (Trillo i Cofrentes quedarien a mig camí). Un altre debat es nuclears sí o no, per el cas que ens ocupa aquest debat ja arriba tard: França ens començarà a cobrar 60.000€/dia per guardar-nos els que ja te, procedent de Vandellós. (No sé exactament a partir de quan).
Respecte de la segona qüestió, la politica. Aquí suposo que estarem d'acord en que es per posar-se a plorar de ràbia i desesperació. Però un cop plorats, s'ha de fer quelcom. Per mi la seqüència es clara: primer s'han de fer les lleis amb seny, i després s'han de complir. No s'hi val a aprovar una llei estatal que diu que els municipis podran presentar candidatures (tots els partits estatals i catalans la van votar a "Las Cortes") i després sortir amb el ciri trencat de que expedientarem als alcaldes que no posin la disciplina de partit per damunt dels acords municipals o que, des de el Parlament de Catalunya "hem aprovat una resol.lució rebutjant els cementiris a cas nostra a.k.a. NIMBY ( not in my backyard). La disciplina de partit es -a pare meu, es clar- el càncer de la democràcia a Espanya en general i a Catalunya en particular. A a més a més, la sortida es demagògica i electoralista per part del PSC i CiU, que saben perfectament que cal fer els magatzems.
Gracies Brian, al menos en algo estamos de acuerdo.
Bé, sense ànim de tenir raó:
1. Efectivament, Criteri, els polítics s'han esdevingut els artistes de la gestió d'allò que s'ha fet malament per imprevisió. Penso que en això, com en altres qüestions, estem d'acord.
2. Jose, tu que eres el gran poeta de la prosa a vuelapluma, no vayamos a caer en lo que criticamos de los políticos: Consensuemos. COmo soy confiado por naturaleza y humilde en proyecto, te doy la razón. COmo a Brian. Ahora bien,, necesitamos tanto gasto de energía? Catalanomómetre. No necessitem tanta energia, gastem molta malament. Què és això dew tant aire condicionat!
3. Estareu d'acord en que tan llestos que som podrem trobar una energia més neta, no? SI no, invertim en investigació que els investigadors normalets i amb ganes es moren de gana.
3. Bona la matisació, Brian: si nosaltres la gastem, nosaltres ens la mengem. Pero, ja sabem, del que es tracta és de privatitzar beneficis i socialitzar riscos.
4. Brian, certament es manca de lideratge, però volia significar que també ho és de Mas fent el paperina.
5. EL que dius de la política, totalment d'acord. Hi ha un filòsof que es diu AGamben que anomena a aquest fet (fer la llei i complir-la a conveniència) viure en un camp de concentració. No segueixo per aquí que després m'acusen d'intel.lectual. Totalmenmt d'acord amb la disicplina de partit, especialment en temes municipals. El que em rebel.la és l'infantilisme, per una banda, i el prendre les decisions basats sols en l'economia.
He fet un article pel Contrapunt sintetitzanti que si us ve de gust ja llegireu. És un dels temes difícils de trobar-hi la solució adient. Coincideixo amb tots i ho sintetitzo: Necessitem l'energia atòmica per a poder seguir...malgastant.
Com ja he dit, una cosa es el debat energètic i un altre la gestió d'uns residus que ja hem produït i seguim produint. Soc el primer convençut de que el model de creixement es insostenible (no em vull repetir, però fa poc ja vaig deixar a cal José un enllaç a una entrada que vaig escriure fa més de dos anys sobre el tema). A tall d'anècdota: el termòstat de la calefacció de casa no passa mai de 21ºC i no tinc aire condicionat.
Respecte de trobar energies mes netes, soc una mica escèptic. D'acord en que encara queda marge per anar millorant la eficiència i el percentatge de renovables, però no ens enganyem, com deia abans es sobretot un problema de model de societat (i de coherència).
Que el Mas ha fet el paperina? obviament; ja he dit a l'altre comentari el que penso del PSC i CiU, i no em costaria gaire fer-ho extensiu al ERC i IC-V. (Dels demés, ni en vull parlar)
Evo, te vuelvo a señalar una de mis frases:
" ¿Habrá que limitar la población mundial? o los medios tecnológicos que nos acomodan y tanto nos gusta usar".
El dilema es más serio de lo que parece, y en discusiones se deja de lado como un elemento el cual no hay que tener cuenta. El crecimiento infinito de la población mundial tiene que tener un fin. sin este fin, el planeta se quedará "orsay". Esa es la discusión.
En el Himalaya, en las tundras siberianas, si aplicasen una técnica occidental, las comunidades no podrían sobrevivir con sus recursos naturales, así que limitan la prole a los estrictamente necesarios para que sobrevivan los más fuertes de naturaleza y asumen la muerte como algo natural.
En política l'interès general està per sobre de l'interès particular, de la mateixa manera, l'interès nacional està per sobre de l'interès municipal. Un municipi pot fer allò que vulgui si no té incidència fora del seu municipi, no quan la té. En aquest cas, els residus nuclears, en cas de negligència, problema tècnic, etcètera, en cas de prendre contacte amb l'exterior poden afectar no sols a la NACIÓ catalana sinó, fins i tot, als països ESTRANGERS, com ara alguns de la península ibèrica, Andorra, Occitània, anar a parar al mar i qui sap. Si els ecologistes són, tal vegada, quatre fumats que al·lucinen, els que estan a l'altra banda són uns irresponsables 'del carajo'. Els criteris per a construir cementeris nuclears són els mateixos que per a fer passar l'AVE per sota de la Sagrada Família:"Aquí es fa el que jo dic que per això m'han votat encara que qui ho han fet estiguin en contra". I malgrat que, totes les precaucions que es prenguin en compte en aquests temes seran sempre mínimes, perquè allò que pot passar en qüestions que porten en si algun perill, són molt imprevisibles a llarg termini, els polítics i els tècnics que els assessoren sempre van de llests, i defensen la seva postura perquè és d'ells i, d'una manera molt infantil, no volen acceptar mai que es poden haver equivocat (tal com fan els científics muntant-s'ho perquè al final el resultat sigui concordant amb allò que volien demostrar abans de saber si existia relació causal o no), deixant de banda ja el tema dels interessos, com és el cas que ens ocupa, on l'alcalde d'Ascó, a més de treballar per la centra nuclear, i tenir-hi forts interessos, n'és sospitós en mots assumptes tèrbols i encara hi ha gent que no entenc com ha pogut sortir-se'n sense ser jutjat fins avui dia
Jodi gomara, tienes que saber que hay otros mundos ahí fuera, que hay otros análisis aparte del tuyo, que hay otras políticas aparte de la tuya, que la vida fluye por entre las rendijas de la política quieras que no. Tienes que mirar las cosas con una mayor amplitud y dar a cada persona su entidad y su ser libre independientemente de la política "justa" dek momento actual.
Todo son intereses claro, pero hay tantas realidades como intereses personales pueda haber.
El Jordi Gomara, com sempre, aportant dades interessants. Jose, si el coneguessis t'enamoraries, que t'ho dic jo. Això sí, sou uns discutidors nascuts fa temps
Evocacions
Evo, de joven, cuando estaba en una parroquia, nos hicieron leer, por aquello de saber distinguir una cosa de otra, algunos libros, entre el Mein Kamps o algo así. Y te puedo decir, que parte del discurso del gomara esta revestido de una cierta semejanza estructural con el susodicho respecto a las ánsias de la puridad de la patria y los enemigos de ella. Muy lírico, muy sentimentalloide como suele decir UQV, pero en el fondo es eso.
Hola Jose, amb tots els respecte, no tens ni punyetera idea de mi. A més de ser un toracollons i un creador de polèmica, m'agrada forçar a l'altre perquè es posi en un punt de vista diferent, tot el contrari que tu estàs dient de mi. Ataco els nacionalistes catalans (no d'una manera no absoluta als independentistes perquè sóc una mica anarco i crec en la proximitat del poder, en la llibertat, autodeterminació i autogestió de les persones, dels grups i dels pobles) com ataco els espanyolistes. A Facebook me les he tingut amb els 'reagrupats' que no vegis de vegades, per exemple, però no hi deixo que cap espanyolista vingui amb les seves històries; de fet ja ni ho intenten. Tinc molt bons amics a Madrid (bons, bons), la meva dona és llatina He estat durant més de 4 mesos de la meva vida, en conseqüència, vivint a Colòmbia en temps diferents, a EEUU. T'ho diré, no tinc el per què, però ho faig, tinc família i amics a Estats Units i a Colòmbia, la família és la família, i els amics són precisament dels millors que tinc d'alguns. Em relaciono amb gent que va des de l'anarquisme més pur (més radical com a sinònim) fins al liberalisme esquerrano-dretà (en les seves variants de liberalisme, socio-liberalisme, liberalisme social, centre dreta, centre esquerra, etcètera...), i algun que altre conservador dretà, fins i tot del PP, afortunadament no tinc cap contacte, que jo sàpiga a dia d'avui, amb cap individu lligat o simpatitzant del grupúscul de 'Ciutadans'. He patit en Colòmbia i EEUU quan la selecció espanyola de futbol ha perdut i m'he cagat en la mare que va fer a tots els de TVE i T5 quan comencen a parlar de la raça pura i de les bondats de 'La Roja' i ens bombardegen amb el seu patriotisme carpetovetònico. He plorat a Orlando veient com celebren i senten tan profundament el dia que l'exèrcit d'Estats Units va guanyar la guerra de la independència i sóc un dels més crítics invencible contra allò que Estats Units significa i em cago en l'exèrcit d'Estats Units que va entar 'a saco' a Florida matant tots els indis que defensaven el territori en mans del regne espanyol i agraeixo a la reina d'Espanya que va signar un acord de cessió des territoris a Estats Units perquè acabés una de les guerres més cruentes i sagnants de la història. Per aquí no m'agafaràs, però per la banda contrària tampoc. Respecto, recolzo i promoc la cultura pròpia de cada poble, per això vaig estar a Carcassona unit en germanor amb tots aquells que de diferents pobles d'Europa reclamaven la unió i germanor de tots els pobles basades en el respecte, la llibertat, la independència i en la diferència. S'ha de viure-ho i ser molt cosmopolita, internacionalista, ciutadà del món, molt obert per entendre-ho. LA UNIÓ BASADA EN LA DIFERÈNCIA. Salutacions
Jose, has de saber que hi ha d'altres mons allà fora, que hi ha d'altres anàlisis a part del teu, que hi ha d'altres polítiques a part de la teva... que hi ha d'altres llengües a part de la que tu utilitzes
Jose, aquest és un bloc en català, no t'has preguntat mai que un català del Rosselló està en el seu dret a entendre els posts i els comentaris en un bloc que s'escriu en la seva llengua? Saps que als blocs escrits en espanyol si un deixa un comentari en català els altres solen enfadar-se? Saps que en els blocs escrits en català, en occità, en arpità, en Venesià, en gallec, etcètera, hi ha gent que escriu comentaris en català, en occità, en arpità, en venesià, en gallec, EN FRANCÈS, EN ITALIÀ, EN ESPANYOL , etcètera (DE MANERA INDISTINTA estiguin escrits en qualsevol d'aquelles llengües, indistintament) i ningú no s'enfada? On és la diferència? Quins són els més oberts i els més respectuosos?
Que se sap poc de les energies renovables, que s'investiga poc en el seu ús, etcètera, això és una veritat, però això no vol dir que no siguin possibles i suficients. L'altra dia em va venir un paio d'una empresa que em va ensenyar un decret on el govern espanyol et compra l'energia elèctrica que produeixen les plaques solars en el teu terrat, de tal manera que, segons les que posis, si tinguessis prou diners, t'acabarien pagant molt més del que pagues tu consumint energia elèctrica. Els números canten i dos i dos són quatre, és possible i de fet és viable, s'està duent a terme. El que passa és que tu has d'invertir, per exemple 13000€ per guanyar 17000 en 20 o 25 anys. El problema és que encara surt cara la instal·lació. Però és brutal la quantitat de cases que estan abastint a les comunitats per l'energia enèrgica que produeixen a través d'una energia que no es gasta mai i que, malgrat que no facis ús d'ella, es continua produint sense parar. És iimpressionant fixar-se en la quantitat d'energia que produeix el sol a diari i que es deixa perdre perquè ningú no s'hi ficarà prou seriosament mentre existeixi el petroli, el gas, les centrals nuclears i tèrmiques... i, de passada, mentre hi hagin molts interessos en joc. Sense anar més lluny. Només cal observar, tenim dos ulls i un cos que s'escalfa quan li dóna el sol. Hi existeix un potencial enorme per abordar, però encara no hi prou interès per fer-ho. És una energia inacabable, inesgotable, amb un poder enorme, no contamina, no deixa d'existir malgrat no s'utilitzi, però quin colló de món volem pels nostres fills?
Ep! nois, és de molt mala educació que l'autor del blog estigui fent la migdiada i vosaltres aqui, donant-vos cera... Teniu un negatiu... Ep! noi, que us heu enganxat en el penúltim post.... Ep! Jordi, que descuides el facebook!
Ep! JOse, guarda les energies per la floreta que neix a UQV!
Fina ironia la teva Evocacions. Plenament d'acord amb tot l'escrit....saludus
Bueno, si el dueño del blog, me pide que no vuelva mas,, por aquello de sentirse ofendido por el idioma, pues nada os dejo y seguid liando la madeja de vuestro imperio colonial a lo Gomara.
Parece que me necesitais para sentiros un poco mas vosotros, ya que si nadie os lleva la contraria no se os mueve la única neurona soberanista que algunos tienen. (he dicho algunos, no todos).
Algunos Sois en contra de alguién, pero no se puede ser nada, porque nada sois.
Bueno Evo, ya me dirás si vuelvo a no, a tu correcta disposición.
Atte: Jose.
Evo ('Albert para los amigos') jo crec que hauries de posar quotes al blog. Mínim 50% per als comentaris en català i màxim un 50% pels comentaris en castellà. Després hauries de comptar tots els caràcters escrits en cada una de les llengües en el número total de comentaris, si el castellà supera al català, el Jose ja no podrà deixar cap comentari més fins que hagis escrit un post nou. Ja sé que ell només és un però com que escriu més que tota la resta junts. En tot cas, si es passa de la quota que li correspon, li pots fer pagar una sensació o li treus punts del carnet de comentarista al teu blog. I si no, tenint en compte que només és un i nosaltes molts, el podem esperar en una cantonada i fotre-li una pallisa
Ostres, pagar una 'sensació' no, volia dir pagar una 'sanció' :-)
Ahir vam donar un programa a la TV3 de debat, que el fan cada dimecres, i es va parlar de les diferents formes d'energia, i vés per on, l'energia nuclear només ens prové d'un 20% de l'energia que consumim, tenint en compte que no es consumeix tota la que necessitem. De totes les coses que van discutir els pro-nuclears, aquestes van ser una de les poques que no van rebatre, o sigui, que és una afirmació del tot certa. Llavors per què la volem, l'energia nuclear? Entre d'altres coses també va quedar ben clar que les energies renovables, com l'energia solar, són les úniques que no deixen residus i les úniques que no s'esgoten mai, i que, malgrat que no les utilitzis, com jo deia aquí, continuen existint, amb la qual cosa el fet de no utilitzar-les és perdre una font d'energia de manera innecessària
Perdó, quan he dit que no consumim tota l'energia que necessitem, volia dir que 'no utilitzem tota l'energia que es produeix' que no s'arriba a gastar mai el 100%, per la qual cosa l'energia nuclear és del tot prescindible, perquè hi aporta, com a màxim, un 20$. Evidentment, es podria viure perfectament, a més a més, consumint molt menys del que consumim avui dia. Vam posar l'exemple que el plató de televisió podia funcionar perfectament utilitzant el 80% de l'energia elèctrica que normalment s'utilitza i que els partits de futbol en comptes de jugar-los de nit es podien jugar de dia i estalviar, així, un munt d'energia elèctrica considerable
Gràcies, Jordi. El Jose no va entendre el comentari que vaig deixar. Ja se sap, és de "ciències". Com que deu saber que el Jordi i jo són bons amics (més que bons) va entendre que quan demanava pau, l'estava fent fora. Seria, però molt difícil que jo censurés una persona correcta només per discutir. Suposo que quan vaig escriure: "Ep! JOse, guarda les energies per la floreta que neix a UQV!" va entendre que el feia fora, però no era la intenció, ni molt menys. Tu penses, Jose, que si no t'estimés et tindria enllaçat? Doncs, no és la cortesia blocaire. Només em molesta les actituds anti antidemocràtiques, els insults, o, com va fer el Marga dir que em donaria ósties ( a mi que sóc de Santako)
El Jose, Jordi, segur que no va veure el programa sobre energia....
Publica un comentari a l'entrada