Malgrat tinc pendents un munt d’escrits, us ofereixo una cançó de Wim Mertens, Struggle for Pleasure, que em porta molts bons records. La vaig veure representada de forma multimèdia per les alumnes dels meu Institut. Una passada. Un grup format per cinc alumnes es posa varetes d’encems entre els dits de les mans, els encén i, amb els llums apagats, comencen a moure’ls als compàs de la música, dos seguint uns ritmes i tres un altre, de manera que les varetes fan dibuixos en l’aire. Música, olor i visió, tot alhora. Aquest any faré una sortida de treball amb els alumnes i una de les activitats serà aquesta.
CENSURA DE LLIBRES
Fa 9 hores
Entrades
8 comentaris:
Company, bona cançó. Per cert que passis un bona dia de reis, crack!!!
Yo a mis alumnos los llevo al "Vapor Aymerich" a Terrassa. A que vean como trabajaban los niños de 8 a 12 años en las carboneras.
Gràcies, Noctas, el dia de ris cal muntar alguna cosa pels nens, sempre. I t'asseguro que és pitjor que qualsevol cosa d'Ikea. I tu tens ajuda!
Jose, has vingut molt dolent.... Jo també parlo de política a classe, però de política política, no de partits.
Evocacions
Hombre, llevarlos a que vean como vivían sus ancestros, creo que no es hablar de política partidista.
Mis alumnos son del Bachillerato técnico y de CFS.
No seas susceptible, que no lo decía por tí. Precisamente lo que tu haces és política en el buen sentido de la palabra.
Gracias por la aclaración, pero la política en el buen sentido debiera ser aquella que hace despertar a los hombres de sus sueños de servidumbre.
M'ha agradat moltíssim aquesta cançó, amb un vídeo d'acompanyant perfecte.
ës molt maca
Publica un comentari a l'entrada