dimecres, de juny 23, 2010

L'escola i Kafka

Si volem entendre l’escola pública actual cal llegir Kafka. Caldre, caldre, potser no cal, però fa bé. En certa manera, Kafka és l’autor que ha descrit, de forma prou metafòrica com per a deixar espai per al pensar, la indiferenciació que s’ha esdevingut entre l’espai públic i l’espai privat.
Perquè una escola pública, què és? És un espai públic o és un espai privat? No ho sé. I la resposta no és tan senzilla com sembla. Diguem, amb Kafka, que és una cova, una cova construïda a partir d’un espai polític legitimat que s’ha convertit en una presó. Perquè, al capdavall, la política educativa pública s’ha privatitzat de tal manera que la pròpia existència de l’educació i el coneixement s’ha transformat en una trampa. Aprendre, avui, és tornar-se un esclau dels interessos econòmics, usar la unillengua i pertanyer a una ment amb sensació de llibertat.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

ara mateix l'únic que se m'acut és que l'escola és una eina d'adoctrinament disfressada de llibertat, perquè això del pensament crític referent a l'escola és del tot irreal. però no em facis cabal que he de sortir a acabar de comprar coses per la revetlla. ja se sap, vaig aprofitar poc l'escola i després passa el que passa :)

bona revetlla :)

Evocacions ha dit...

Bona revetlla? Però tu saps que vol dir "revetlla" quan es tenen dos nens en edat de petardejar? Avui algú em trenca la cara....

Clidice ha dit...

hahahaha ja ho he passat, avui viuré una plàcida revetlla sense el parell de bípedes que vaig parir, l'un amb els amics a no sé on i l'altre amb els amics a ves a saber on. ni t'imagines el plaer que dóna, després de l'adolescència guerrera, perdre'ls de vista! :D

que et sigui lleu!

Efrem ha dit...

L'experiència pública, és segons Arendt un grau absolutament necessàri per arribar a la felicitat. El problema, diu, és que ahir (i avui, afegeixo.. perquè som al mateix temps d'ella però amb la tècnica encara més desenvolupada) ens neguem a realitzar-la per dues raons:
1.manca d'espai/s públic/s.
2.manca de vincle amb els altres, amb la comunitat.

(Els macroEstats no ajuden...)

Maspons ha dit...

També Kafka per entendre el poder!

No és una teoria peregrina la teva -com les meves- però certament heterodoxa, i interessant.