dissabte, de gener 22, 2011

Carta a un professor "funcionari"

Jo també tinc el meu amor propi. Per això publico aquest missatge:

Hola Albert!!
Avui puc dir que he passat un dia amb L'Albert Esteruelas. M'explico. Quan vaig acabar el grau superior, em vaig prometre a mi mateix intentar no perdre contacte amb els professors que havien transformat quelcom en mi. I entre ells hi ets tu. Per raons de temps o de prioritats, no havia trobat el moment de fer-ho, però avui ha passat una d'aquelles coses que cal compartir.
Tot remunta a ahir a la nit on abatut pel cansament vaig quedar adormit al sofà, això vol dir, llevar-te a les 3:30 amb cara de còmic i anar cap al llit amb els ossos del tot descol·locats. Allà les 8, i a so de despertador, viatge al bany i despertar-se lentament. Ja al menjador amb el cafè i les galetes a punt, he recordat com de costum el somni de la nit anterior. Aquí apareixes tu al bar d'un camp de futbol desconegut; per alguna raó important, volíem parlar, però no ho aconseguíem. Era molt complicat, ni parlàvem el mateix idioma, ni uns homes i dones a complot ens deixaven fer-ho. Ja havent esmorzat he recordat que ahir era la gala Gaudi dels premis del cinema català i en aquesta hi va aparèixer ......... , i vaig recordar entre premis, que tu el coneixies. Després d'això he lligat caps i he relacionant que si havia somiat amb tu, era per aquesta raó.

Actualment sóc un home amb temps. La majoria dels matins de la setmana tinc temps per poder fer allò que em ve de gust i decideixo invertir. Això és un privilegi. I aquí tornes a aparèixer tu. Al Juny vaig decidir ordenar els apunts de TEI i ho vaig deixar a mitges. Avui, i per culpa d'això, he decidit reprendre aquesta feina. Això m'ha portat sorpreses i reflexions molt positives. L'any passat gaudia de la teoria al matí i de la pràctica a la tarda, éssent també un privilegiat que estudiava al matí per ser educador i treballava a les tardes d'educador. Què més es pot demanar? Jo avui sé la resposta. Recuperar tots aquells papers oblidats plens d'eines i de reflexions treballades encara no fa un any. Tornar a sentir la passió per diferents autors i rellegir des d'una òptica no imposada, tots aquests recursos amagats que ens vau anar donant. Després d'això, a la tarda, amb el grup d'infants que comparteixo mils d'hores jugant i creixent, ha estat diferent, molt més menys rutinari i més ple d'oportunitats que d'altres dies en què sents que el dia a dia et va ofegant; i tot plegat ho relaciono amb aquest fet.
Per acabar d’adobar tot això, tancant la sessió a la ludoteca, ho he explicat a l'equip i ens n'enreiem. En aquest moment he recordat la vella adreça que consultava: el blog d'evocacions. Després de fer-hi un ràpid cop d'ull i afegir-lo a "favoritos", m'he decidit rebuscar el teu correu d'entre els apunts i dedicar un temps narrar-te la història i a justificar el nom del correu, ja que per mi, això ha estat com passar un dia amb tu, l'Albert Esteruelas!! Avui per mi això ha set un DIA 1 entre d'altres, i em venia de gust compartir-ho, perquè entre moltes d'altres coses, tu ens vas ensenyar una mica més a donar sentit a aquests petits detalls i a donar-hi l'importància que tenen. Avui ha estat aquell dia en què un petit toc a l'enfoc, et mostra més horitzons. Un dia carregat d'adrenalina i força que misteriosament ha arribat.
Això vol també ser un GRÀCIES (en majúscula) i un homenatge a la teva tasca d'educador crític, transformador, disposat, compromès i inconformista.
Espero que per tu aquest mail també pugui esser una injecció de força i ganes.
Apa.
Paraules internautes des de ........
Si tens quelcom a dir, ja ho saps.


PD. Demà, o demà passat, la meva breu resposta.

4 comentaris:

Criteri ha dit...

per molts anys, tan de bo hi haguessin molts alumnes tan agraïts -amb els bons profes,és clar-

Referent al post anterior...que podem esperar si 'ha elevat l'esport a qüestió fonamental!

Criteri ha dit...

proba foto, excuses:)

laura ha dit...

Que maco Albert! Gràcies per compartir-ho.
Te deixat resposta al meu blog ;)

Evocacions ha dit...

Criteri, tu ja saps de què parlem perquè els teus també feien (o fan) esport. Per cert, tinc desactivades les fotos del perfil... Sorry
Laura, dubtava si fer-ho públic, però finalment vaig pensar que pagava lapena. I de pas, m'animo.