He estat repassant algun apuntet d'algun tema que faré el curs vinent. Maig del 68. He dit un tema i volia dir un apartat d'un tema. He recollit uns quants aforismes dels que apareixien pels carrers. El gènere aforístic m'agrada molt. Va amb el meu caràcter. A hores d'ara no sé si hi ha relació entre el maig del 68 i els acampats, però he pensat que si ho rumio podré trobar similituds i que serà interessant dedicar una estona. De moment, el que he pensat és dedicar uns dies a "reescriure" alguns dels aforismes que van aparéixer en els murs de Paris i adaptar-los. Aprofito per a dedicar-los als Leibznians, és a dir, a aquells que com Leibniz pensen que vivim en el millor dels móns possibles, perquè només des d'aquesta perspectiva es pot pensar que no tenen raó en les seves reivindicacions. Si no serveix per a res, l'acampada, almenys, com pensaria Cioran, s'ho hauran passat bé. Millor que nosaltres.
Les parets tenen orelles: els sords sou vosaltres
En cursiva, la part que pertany a l'aforisme original del 68
Entrades
3 comentaris:
Boníssim, com sempre
Bona Tarda Evo,
em sembla molt bona aportació, estaré al tant. Salut y revolució!!!
Els aforismes ja ho tenen això, et proporcionen la paradinha necessària per posar a lloc les rodes dentades del cervell.
Publica un comentari a l'entrada