Quadern d'evocacions: L’acampada i el maig del 68 en aforismes (8)

dimarts, de juny 07, 2011

El parlament és un teatre, però que dolent són els actors.

adria ha dit...: I per què no criticar els que critiquen??? Per què no indignar-se amb els indignats??? Són intocables? O és que tan escoltar la Cope i veure Intereconomia m'ha contaminat el cervell? No m'enfio de ningú. Ni dels malparits dels mossos, ni dels acampats ni de cap mitjà de comunicació. Estic una mica fart dels que okupen llocs públics i fan cassarolades...; 7 de juny del 2011, a les 20:29
Evocacions ha dit...: Adrià, ja respondré sobre el que opino d'ocupar l'epai públic. Respecte a la resta, com hauràs pogut llegir estem bastant en sintonia: mantinc una ambivalència.
Anònim, retrats pots fer els que vulguis, però no encertes ni una. Suposo que per ignorància. Ja vaig penjar una opinió d'un alumne. Mira si sóc poc pagat de mi mateix que no poso totes les que rebo, ni les avaluacions que em fan, ni tot el que escric, etc. A nivell teòric teniu un plas, però dir això no és ni gaire.; 8 de juny del 2011, a les 7:42

dimarts, de juny 07, 2011