No perdem de vista els fets perquè, si existeixen, són tossuts. Potser, com afirmà Nietzsche, només hi ha interpretacions. Però algunes interpretacions són quasi fets i altres són mentides. Tossuderia. I Antoni Negri, un sensacional orador, ho avisà en un llibre insufrible, però interessant. A Imperi l'activista, filòsof, la incógnita italiana ho avisà: la violència contra la disidència creixerà. Criminalització de la indignació. Per la nostra vergonya. I, sobretot, per a la vergonya dels implicats. Al final tothom voldrà ser innocent. Al final tothom voldrà ser un indignat. Però els fets seran quasi veritat i la mentida, interpretada com a veritat, continuarà essent mentida. I vosaltres no tindreu raó.
PD. M'avanço als fets
Entrades
2 comentaris:
TINC LA SENSACIO DE QUE TOTS PLEGATS, TENIM UN GRAN ANYORAMENT DEL "CONTRA FRANCO VIVIAMOS MEJOR".
JUGANT AMB BARCELONA
Jo, personalment, no el tinc. Però sempre compara a les classes el control en una societat democràtica i en una dictatorial i, clar, en la dictatorial tot és més senzill. No sé qui ets, per cert, però veig que sempre ets crític, però mantens la compostura. Gràcies per les dues coses.
Publica un comentari a l'entrada