Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amistat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amistat. Mostrar tots els missatges

dilluns, d’octubre 29, 2018

Contra el vent



AGAINST THE WIND. Escolta-la aquí

(...)

Contra el viento,
Estábamos corriendo contra el viento,
Éramos jóvenes y fuertes,
Estábamos corriendo contra el viento.

Los años arrollados lentamente pasaron,
Y me encuentro a mí mismo solo,
Rodeado de extraños que creí eran mis amigos,
Me encuentro más y más lejos de mi hogar.

Y supongo que perdí mi camino,
Había tantos caminos,
Estaba viviendo para correr y corriendo para vivir,
Nunca preocupándome de pagar o incluso de qué tan
endeudado estaba.

Moviéndome ocho millas por minuto durante meses al mismo tiempo,
Rompiendo todas las reglas que se doblaran,
Empecé a encontrarme a mí mismo buscando,
Buscando refugio una y otra vez.

Contra el viento,
Un poco contra el viento,
Me encuentro a mí mismo buscando refugio contra el viento.

Bueno, esos días vagabundos están más allá de mí ahora,
Tengo mucho más en qué pensar,
Plazos y compromisos,
Qué dejar adentro y qué dejar afuera,
Contra el viento,
Aún estoy corriendo contra el viento,
Soy viejo ahora, pero aún corro contra el viento.

PD. Perquè sempre he estat jo i sempre de veritat. Against the wind. Estimant a qui sovint no l'ha merescut. Against the wind. Però el vent, quan no t'estima, et tomba.

dijous, de març 08, 2012

Als que no sou infern

A Sevilla, fa uns dies, vaig llegir-me un altre llibre d'Italo Calvino que, malgrat ser força reconegut, no va entusiasmar-me, excepte per dos cites, una de les quals us porto a col.lació avui que m'envaeix una certa tristesa. I no sé si la tristesa és deguda a aquest vent de la tarda, a que fa bastant temps que he estat massa ocupat o per solidaritat, i una enyorança que ja comença, amb l'Esteve. 

 "I en Polo: 
-L’infern dels vius no és alguna cosa que serà; n’hi ha un, és aquell que existeix ja aquí, l’infern que habitem cada dia, que formem quan estem junts. Hi ha dues maneres per no patir-lo. La primera és fàcil per a molts: acceptar l’infern i fer-se part d’ell fins al punt de no veure’l més. La segona és perillosa i exigeix atenció i aprenentatge continuats: cercar i saber reconèixer qui i què, enmig de l’infern, no és infern, i fer-lo durar, i donar-li espai”. CALVINO, Italo, (1985). Les ciutats invisibles. Barcelona: Empúries, pàgina 162.

dimarts, de juny 28, 2011

L'acampada i el maig del 68 en aforismes (18)

Bé, després d'uns quants dies tornem al tema que ens ocupa. He estat en una casa rural a Montcortés amb uns amics del batxillerat. No és poc. Amb passat molts anys. És curiós com, de tots maneres, amb les persones que tens sintonia el temps no fa gaires destrosses. Vam fer el Congost de Mont-rebei (ja no sé com s'escriu). Semblava Les Rambles. Al final la família en el seu conjunt, i el Josep, ens vam banyar en l'aigua verda. Cadascú amb el banyador que podia i qui no podia amb res, doncs, això, amb res. Jo, quan hi ha peixos, i més si són, com eren, grans, prefereixo un pantalonet. El capità avecrem s'ha mantingut al marge de l'aigua, el pobre. Altre dia ja posarem alguna foto
El Sant Joan va ser estrany, però els nens s'ho van passar d'allò més bé, i nosaltres també. Com sigui, el curs es va esvaint i ja comencem a pensar en altres fites. O lo que sigui. Ara, acompanyat de la melanconia que es fa present en les aules, m'espera una comunicació sobre filosofia escocesa. O lo que sigui.

Si el que veuen no és estrany, la visió és falsa; si el que veuen no és fals, la visió és estranya
En cursiva, l'original.

dimecres, de gener 28, 2009

Economia de l'amistat: l'altra crisi

El que resulta indispensable és l’economia de l’amistat, de la que parlava Marià Cubí. No explicar mai les penes a un amic o amiga. Bé, mai, mai, tampoc. No abusar-ne, diríem. És cert, la pitjor situació en la que et vols trobar: una nit sentint les penes dels altres. Una vegada, un suposat amic meu, em va tenir fins les sis de la matinada explicant-me la història d’Andorra. Covard, com sóc, encara el truco de tant en tant per quedar. Covard, com sóc, encara penso en trucar-lo aviat.