El que resulta indispensable és l’economia de l’amistat, de la que parlava Marià Cubí. No explicar mai les penes a un amic o amiga. Bé, mai, mai, tampoc. No abusar-ne, diríem. És cert, la pitjor situació en la que et vols trobar: una nit sentint les penes dels altres. Una vegada, un suposat amic meu, em va tenir fins les sis de la matinada explicant-me la història d’Andorra. Covard, com sóc, encara el truco de tant en tant per quedar. Covard, com sóc, encara penso en trucar-lo aviat.
7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 12 hores
Entrades
5 comentaris:
Una cosa són compartir les penes. Ara, la història d'Andorra! ha ha
Això ho ha penjat avui el Colomer del blog del Sostres, és esnsenyant. Estic convençudíssim que hi veuràs algún colega retratat.No sé si et pot interesar. Sembla que ha carregat les tintes.
"La secta de pedagogs, radical i fanàtica, que ostenta tot el poder del sector de l'educació, és la responsable de la misèria i de la mentida que ens fa ser a la cua de tot Europa. I això no ho solucionarem amb cap més llei. De fet, molts ens acontentaríem si les coses es tornessin a dir pel seu nom. Aquesta gent ens han canviat el llenguatge, en nom del políticament correcte, i ara no hi ha qui s'entengui. Hipocresia i falsedat. Gent que no trepitja aules des de no se sap quan. Gent que imparteix lliçons de no res. Si foragitéssim l'argot infecte que ara s'utilitza i les coses tornessin a ser el que són, potser a poc a poc quelcom podria redreçar-se. El mal que s'ha fet és molt gran. Al Batxillerat, les assignatures de llengua i de filosofia són igual que crèdits variables, és a dir, "maries", amb tan sols dues hores setmanals de classe. I ara com ara, al fet de donar llibres de primària a alumnes de secundària se'n diu "adaptació curricular". Dedicar més temps i atenció als alumnes que no serveixen per estudiar ni en tenen ganes és "atenció a la diversitat". Saber fer la O amb un canut és allò que en diuen "competències bàsiques". Podria continuar, però no acabaríem. Ho tinc tot apuntat per no oblidar aquest llenguatge tan poc natural, tan petit, tan sense sentit. Els responsables són aquests pedagogs infames, aquests fanàtics que gosen afirmar que els nens i els adolescents aprenen les coses tot sols i que propugna que el mestre o el professor, mentrestant, se'ls estigui mirant sense intervenir-hi. Són aquest tipus de gent els responsables, aquesta mena de bruixots disfressats de metges, aquesta colla de pseudocientífics ignorants que fins i tot ignoren la seva pròpia ignorància. No és gens estrany, per tant, que ara sigui a la Universitat on es cursin els antics 3r de BUP i el COU, però en un únic any. És així com veig les coses, i explicar-les d'una altra manera fóra, per part meva, disfressar-les.
De moment, vaig a cercar les paraules del Colomer. Potser fins i tot el conec. Potser, fins i tot compartim horari. Té tota la raó del món. Tota. Excepte, excepte en un tema. Important. Cabdal. Essencial. Oblidar-la apropa al COlomedr (li ho diré) als pedagogs. Què és? Doncs, quan parla de pedagogs, cal avidar que es tractar dels pedagogs i la pedagogia oficial. Pedagogs orgànics. La pedagogia no és didàctica ni és una genuflexió als tècnics, trepes, del Departament. El blog, com la vida, és llarg. Ja anirà sortint tot. Tinc unes quantes "d'inspectors". Pocasoltes.
Ja saps del que parlo. Compartirem experències.
Doncs ja són ganes, ja. Ara mentre em convidis a Lambrusco o Parxet (molt millor) jo continuaré anant-hi, tu diràs!
Per cert, el que ha escrit això sembla com si hagués estudiat al THE de la UB amb el seus passadissos deserts i els despatxos buits. No, si al final hi sortirà tot. La vida és curta (encara que no tant potser) però el blog com tu dius serà llarg, espero, perquè s'ho val.
Salutacions amic pedagog :-)
Per què no canviem el terme "pedagog" per aquest altre: "polític" o "amic influent" o "funcionari enxufat"...hi ha pedagogs que no han trepitjat mai una aula però aquests no són autèntics pedagogs. Hi ha catedràtics d'educació social que mai han trepitjat una presó (i no perquè no hagin comès un delicte) o una narcosala (i no perquè no hagin provat les drogues). Hi ha cuiners fins hi tot, que només cuinen per persones que puguin pagar 400 € el cobert. Als pobres pedagogs que treballen en centres de dia, aules d'acollida, centres oberts, tècnics de projectes, ONG i cobrant 800€ al mes...aquests dediquem-los algunes línies amables.
Estic totalment d'acord amb l'Adrià, coneix bé el terreny. Sap de què parla.
Publica un comentari a l'entrada