diumenge, de febrer 15, 2009

Adaptar-se

Sovint hem llegit que la capacitat d’adaptació és un signe d’intel·ligència. Tot el contrari, més aviat és un senyal de la manca de temperament i d’idees pròpies.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

7 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Molt bé, Albert, veig que quan estem junts, després quedes amarat de la meva gran saviesa sobre temes "psicobògics" :-) Certament, el ser adaptatiu no té molt de "caràcter" que dirien algunes escoles psicològiques. Poca personalitat que diem amb llenguatge de carrer. Pobre d'esperit. Més encara, una persona que es caga de por davant la possibilitat de ser lliure, submisa, obedient, conforme a les lleis, vaja políticament situada al centre, un socialdemòcrata a l'usatge, o pitjor un liberal o conservador. Pur hemisferi esquerre: filòsof, economista, tecnòleg i/o cagamandurries.

Salutacions amic
Jordi

16 de febrer del 2009, a les 18:36
Evocacions ha dit...

No ho diguis tant alt, a veure si te senten els de Vallromanes i s'asusten

16 de febrer del 2009, a les 18:47
Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Per cert un de filòsof de Vallromanes i qui li acompanyava, un dia em van tractar de convèncer que la millor societat seria sens dubte aquella que estigués governada per tecnòlegs. Ostres! jo pensava que aquestes teories estaven passadetes de moda ja. Jo practico el "tiro al Plató"

16 de febrer del 2009, a les 19:39
Evocacions ha dit...

ALlò dels tecnòlegs és molt de l'Opus de l'``epoca final del franquisme. Al tanto! A la millor no et van deixar ni parlar. Aquest tipus de gent quan acaben de fer el discurset desconecten!

16 de febrer del 2009, a les 20:01
Anònim ha dit...

Aneu donant idees! No seria mala idea estudiar la tecnocràcia. Vist el fracàs de tot plegat penso si seria una bona sortida.

16 de febrer del 2009, a les 20:17
Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Ja t'ho pots ben imaginar, després et diuen, especialment un d'ells, perquè no em parles una mica del punt de vista de l'anarquisme, i abans que obris la boca: "per què no demanem una altra cervesa o un ¨gintónic". Clar només s'escolten a ells, potser per creure que són grans. S'hi veuen com grans homes i necessiten dir-s'ho contínuament per creure's-ho. Tanmateix poques idees pròpies, poques propostes noves. Ja que he vist al teu post l'etiqueta de Darwin, doncs penso que són persones que no evolucionen, s'hi adapten i prou. En fi, quan no t'hi adaptes pateixes, és el preu de la intel·ligència, quan t'hi adaptes estàs calentet però pagues també un altre preu ben alt, ser la veu de l'amo. És fàcil fer poesia de manera tecnològica, aplicant la tècnica apresa o fent copy-paste. Allò més difícil és ser poeta realment.

16 de febrer del 2009, a les 20:40
Evocacions ha dit...

MOlta raó, Jordi, molta raó.

17 de febrer del 2009, a les 16:03

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)