Una escola pública ha de vetllar pels interessos generals, una escola privada (concertada), no.
Recordo una vegada, en un seminari sobre la II República al que no vaig poder deixar d'anar, un professor va dir que ell pagava impostos i que, per tant, volia que l'escola pública ensenyés religió als seus fills. Pel mateix raonament, un comunista voldria que el professorat del seu fill fos comunista i ensenyés la bondat del comunisme. Ja posats, un pedagog voldria que tots els professors fossin llicenciats de pedagogia. I així infinitament? No pot ser. L'escola pública ha de consensuar uns serveis (ensenyaments, continguts, objectius) generals per a tothom, intentant donar resposta a la més gran quantitat possible de persones i propostes. El que es farà hauria de ser el consens dialògic entre tots els implicats.
L'escola privada ha d'existir. Ningú ho nega. Els pares i mares han de poder triar, ningú ho nega. Però, fora del consens, la tria d'escola l'ha de pagar qui vulgui quelcom diferent d'allò que hem consensuat. Si un hom creu que l'escola ha de fer una feina que no fa, ha d'argumentar i demanar. Vull que el meu fill faci golf? L'escola ha de subvencionar-me el golf? Aleshores, la concertada, què significa?
No sé com s'ha elaborat el consens, però el cert és que ja poca gent entén aquest raonament.
Mentrestant, alguns consideren la concertada glamurosa! Serà el glamur que dóna separar els nois i noies.
Recordo una vegada, en un seminari sobre la II República al que no vaig poder deixar d'anar, un professor va dir que ell pagava impostos i que, per tant, volia que l'escola pública ensenyés religió als seus fills. Pel mateix raonament, un comunista voldria que el professorat del seu fill fos comunista i ensenyés la bondat del comunisme. Ja posats, un pedagog voldria que tots els professors fossin llicenciats de pedagogia. I així infinitament? No pot ser. L'escola pública ha de consensuar uns serveis (ensenyaments, continguts, objectius) generals per a tothom, intentant donar resposta a la més gran quantitat possible de persones i propostes. El que es farà hauria de ser el consens dialògic entre tots els implicats.
L'escola privada ha d'existir. Ningú ho nega. Els pares i mares han de poder triar, ningú ho nega. Però, fora del consens, la tria d'escola l'ha de pagar qui vulgui quelcom diferent d'allò que hem consensuat. Si un hom creu que l'escola ha de fer una feina que no fa, ha d'argumentar i demanar. Vull que el meu fill faci golf? L'escola ha de subvencionar-me el golf? Aleshores, la concertada, què significa?
No sé com s'ha elaborat el consens, però el cert és que ja poca gent entén aquest raonament.
Mentrestant, alguns consideren la concertada glamurosa! Serà el glamur que dóna separar els nois i noies.
Entrades
10 comentaris:
Has fet una bona defensa de l'escola pública. Ara bé, cal saber si els valors que proclama la pública estan prou consensuats, o si hi ha valors que falten. Pel que sembla jo diria que no hi ha consens. Els valors de la ciutadania famosa encara estan menys consensuats.
amb l'escola publica sempre hi haurà problemes, si es treballen els valors, consensuats o no, llavors el problema serà que no surten prou preparats, si es posa l'atenció en els continguts es que aleshores l'escola no fa res per educar els fills... Primer de tot caldria consensuar la TASCA de l'escola publica: educar o formar? educar i formar? recursos recursos recursos...
Doncs, efectivament Dìdac. L'escola pública ha de ser necessàriament "precària", però només en el sentit de valors. Cal discutir constantment, i això és el positiu.
Precisament, ESteve, veuras com critico la pública per la raó de la manca de diàleg. EL principal problema de l'escola pública és que els poders se serveixen d'ella per a imposar valors poc consensuats, poc generals i poc "públics". L'escola no és una empresa privada, però es comença a semblar. La concer5tada no és millor, ni molts menys, però és més clara: respon a tal o qual interès. La pública, aqui vindrà la crítica ha de respondre als interessos consensuats, i no a l'economia.
Ja sabia jo que estaríem d'acord, a poc a poc, i en l'essencial.
Heu centrat bé el tema i confeso que no ho tinc clar. L'escola ha D'INSTRUIR o també obligatòriament EDUCAR? Semblaria que això últim és qüestio de la família, però també és clar que el nivell mitjà cultural que tenim no permet massa confiança.
Ara bé lo de més recursos rotundament no és el problema. No s'arregla res amb més ordinadors -encara més?-. Crec que és el contrari. A més tecnologia més sabatots.
Yo creo que una de las respuestas puede sacarse de esta premisa:
"La escuela debe servir a la sociedad."
¿En qué sociedas vivimos? Visto lo visto, estamos en un momento en el que se premia la arrogancia y la ineptitud.
Criteri menciona que la familia tiene que encargarse de la educación... hace tiempo que la telebasura sustituyó esa responsabilidad, gracias a la constante precarización del mundo laboral.
El problema tan de l'escola pública com de la concertada és l'ús partidista i polític que se'n fa de totes dues institucions. L'escola concertada juga amb la doble moral que suposa el poder triar el seu personal com si d'una empresa es tractés, sabent que aquest serà pagat per la Generalitat. Els pares es deixen el sou per pagar tot el demés. La pública cada vegada s'assembla més a la concertada i segons sembla és el que es busca amb la nova llei. De privaes autèntiques ja no n'hi han o n'hi han molt poques. Aquestes radicalitzen els seus continguts tan si són religioses com anarquistes, sense cap tipus de control. Crec que a Catalunya i a Espanya tenim el problema greu de tenir una democràcia jove amb el record de 40 anys de dictadura deixant tots els poders educatius a l'Ultra-catolicisme. Això fa que encara ara hi hagi el debat ranci de si la religió ha d'estar a l'escola o si l'educació per la ciutadania es abte per menors. L'educació només podrà ser Educació de veritat quan els poders polítics i religiosos deixin de voler el poder educatiu i ho deixin tot en mans d'autèntics professionals i no a germans d'expresidents o a marques multinacionals. Però l'educació és un carmel...com tot el que serveix per adoctrinar i fer anar el sistema actual. Televisió, Família, Oci, Cultura...i els grans grups d'elit es segueixen rient de la crisis.
Jo penso que l'escola ha d'estar al servei de la comunitat i la comunitat és la que ha d'establir quina és la seva funció. Entenc que l'escola ha de ser pública únicament perquè sigui la comunitat qui pugui decidir sobre l'educació(educació en un ampli sentit). L'educació si és privada (privativa) està formant ciutadans que poden cometre actes en contra del bé general, per exemple, éssers competitius=coactius=coercitius=perillosos. Jo intento que el meu fill sigui solidari amb l'altre, que estimi l'altre, que entengui que la força està en la unió, en el grup. Una escola privada pot estar creant éssers que volen carregar-se la solidaritat i, fins i tot, la idea de democràcia, de l'estat del benestar i del repartiment de la riquesa.
A més hi ha un altre problema, Chomsky mateix ens avisa: l'educació no pot ser privada perquè el concepte d'educació es basa en el concepte de solidaritat. S'educa per solidaritat. Una empresa privada no pensa en la solidaritat, el seu objectiu és guanyar diners, no dic que sigui il·lícit, però ningú munta una empresa per solidaritat. Jo he estat empresari i ho vaig fer per guanyar diners no per ajudar l'altre; això no tindria cap sentit. D'aquesta manera en una escola privada es valora el guany com valor principal, la seva missió és lucrativa. Llavors Chomsky ens diu que allò que és pel bé comú no pot estar pensat sobre la base de fer negoci, no es pot fer negoci amb l'educació. Després tenim, quin control hi ha sobre la selecció del professorat en les escoles que no són públiques? Són professors degudament formats o són amics d'algú? Això és una primera aproximació que vull fer. Aquest comentari es fa llarg i ja continuaré amb d'altres arguments.
Totalment d'acord en que els recursos no són el problema (més aviat són excusa).
Adrià està en la meva línia. La veritat és que m'ha semblat que feieu aportacions molt bones, així és que com aquest curs parlar-e de la crítica a l'Escola pública als meus alumnes us demano permís per a usar els vostres arguments. ARa no em puc entreteni perquè he quedat per anar al teatre i estic acaban una comunicació sobre Darwin que em porta pel camí de l'amargura. Bona nit i bona sort.
Els recursos no son el problema, pero si potser un factor important de millora, i no me refereixo a més ordinadors, si no a més mestres, millor preparats, innovació.
De totes maners, com explica Neil Postman a "el fi de l'educació" el que li manca a l'escola es potser el MOTIU que doni sentit a la seva tasca. Per a molts de nosaltres embla que aquest motiu està prou clar, però potser no ho hem deixat prou clar a la gent que mana...
Tens raó, Dídac, una cosa és considerar que no són el problema i una altra és que no s'hagi de posar pasta. POstman? Ves al tanto que aquest paio enganxa.
Publica un comentari a l'entrada