dimecres, de febrer 18, 2009

El sentit de l’humanisme (IV)

Curtius pensava que les ciències de la cultura no poden caure sota el reialme del Volksgeist, de l’esperit del poble, de l'esperit nacional. Les ciències han de coadjuvar al desenvolupament d’una consciència, d’una pertinença, que no es pot vincular a una nació, ni a una cultura nacional. I a mi em sembla que l'acompanyava una immensa raó. Sense negar, d’entrada, el nacionalisme, és cert que hem d’anar cap a una vinculació més àmplia amb el nostre món. Catalunya no anirà pas sola; caminarà amb el coneixement, parafrasejant Curtius.
Tothom estima la seva petita col·lectivitat. Així ha de ser. Però alguns amb la seva estima fan la casa petita, no pas gran.

El sentit de l'humanisme (III)
El sentit de l’humanisme (II)
El sentit de l’humanisme (I)

2 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Segurament és així com ho dius, però el Garrofaire penso que deu esperar encara resposta a aquella pregunta que et va formular al meu bloc :-)

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Hala! no pensava que no l'ahuria agafat. Ja li contesto.