La veritat és que no tenia pensat escriure res sobre la crisi. No tinc temps. No tinc ganes. Tinc aquests dies molta feina. Aprofito, no obstant, un missatge sobre com afrontar la crisi publicat en un blog amic per tal d'animar-vos a llegir-lo i fer-li comentaris. La sintonia amb el que penso és sorprenent. Més sorprenent encara és que poca gent, seudo comentaristes polítics i blogguers amb més lectors que sentit, hagi dit res tan sensat. Ni se l'han apropat. Un senyal de que més enllà de la ideologia política ens trobem en el racionalisme i en l'opció pels valors.
Per la meva banda, ja sabeu el que penso. Quan parlem de crisi hem de dir per a qui és crisi. Molta gent està fent l'agost, moltes empreses aprofiten per a fer dissabte i els polítics van fent el ridícul amb propostes asstronàutiques. Incentius a les empreses, a les grans empreses, que malbaraten els recursos. Més als que més tenen. Creen feina, ens diuen; com si la resta haguéssim llegit mai un diari. O canviem la manera de viure o d'aquesta crisi només sortirem amb més injustícia, menys equitat i amb la data fixada per una propera i desigual crisi. Perquè en els últim anys, vinga creixement, vinga creixement, però de la igualtat ni rastre.
El més positiu? Recordar Supertramp.
La solució a la crisi que vindrà
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada