diumenge, de març 22, 2009

Jo opino, tu opines (i l'objectivitat desapareguda)

Llegeixo l’article de Pilar Rahola a La Vanguardia d’avui diumenge 21 de març. Em quedo sorprès. Després de valorar el comportament del Conseller d’Interior, es pregunta “¿Lo han hecho mal los Mossos?” i la seva resposta és “Sinceramente, no lo sé, entre otras cosas porqué no sé cómo se reprime una manifestación compleja, donde se mezclan estudiantes que protestan con jóvenes antisistema venidos de fuera y con largo historial de provocación ciudadana.” Em sorprén molt la resposta, perquè suposo que la Pilar opina moltes vegades de fets que no sap, de fets que no ha estudiat prou. A mi em sembla que per a valorar la feina de Saura és del tot imprescindible respondre la pregunta sobre l’actuació dels mossos. Perquè si han actuat malament, i Saura reconeix que hi ha hagut errades, la resposta del conseller més aviat es queda curta.
Davant d’un esperit tan “crític” amb Saura, i tan escàs davant dels fets, la pregunta és si sempre que en una manifestació hi hagi “elements distorsionadors” caldrà actuar amb la mateixa contundència. I no poder opinar. Perquè és un fet ètic abans que polític.
La meva opinió és que la violència, es violència a Xile, amb Pinoxet, o aquí amb el tripartit. Com la tortura, la desigualtat o l’assassinat. Millor tenir democràcia, clar. Aquest no és el cas. Però si hi ha hagut excessos, la gent té dret a fer comparacions. I jo crec que això és el que més mal fa. Jo podré explicar als meus fills la repressió franquista, també podré explicar la del dimecres passat. I en cap dels dos cassos m’hauré d’amagar en cap argument sobre les diferències entre una policia i una altra.
Molta gent fou antifranquista. A la llum dels temps actuals, penso que molts ho foren per moda. És avui quan veiem qui segueix mantenint els valors de justícia, equitat i llibertat. Que és pel que es lluitava ahir i avui. Amb tant encerts i amb tantes equivocacions com el dimecres. Perquè hi ha molta gent que si arribat el moment els agafa en el carro dels privilegiats veuen el món d’una manera molt diferent. I això és ridícul.La desgràcia és que tothom que anhela un càrrec (periodista o conseller) no ho farà millor, que millor ho faran aquells que no el desitgen.

8 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Jo em preguntava si el problema era que a un "eurocomunista-ecologista" li venia massa gran un càrrec de "policia", que potser Saura no havia d'haver admès mai una conselleria d'interior perquè això és de gent de més de dreta; tanmateix penso no és bo que gent més de dreta encara estigui al comandament de la policia, fos això encara pitjor. I tu m'ho estàs aclarint de millor forma. El problema no és, com alguns creuen, que a Saura li han fotut una trampa encarregant-li una conselleria d'interior, el probema és que ell ho ha agafat perquè volia, ningú no li ha obligat pas, i que si ho fa de la manera que ho fa és perquè ja li agrada fer-ho així, o sigui, que ell no és un veritable "home d'esquerres" d'aquells que lluitaven convençuts en altres moments contra la repressió policial, ans al contrari, ell és "eurocomunista" perquè calia ser-ho però no ho és en essència, no és un "home d'esquerres", sinó una persona que volia poder i es comporta perfectament com ho vol el "sistema", forma part del seu engranatge repressor. És la meva opinió, doncs.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Això és exactament el que penso. Me n'alegro de que estiguis d'acord, tot i que si no ho estiguessis no passa res. No sóc el posseïdor de la veritat absoluta, clar. Hi ha gent que actua per moda, o simplement perquè estan el el "pol oposat". SI són pobres, estan contra els rics, però si s'enriqueixen aleshores estan contra els pobres. Cal ser més seriós. Alguns blogaires, són (es pensen) intel.lectuals i diuen vertaderes barbaritats. Fins i tot, alguns són professors universitaris. També existeix una manca d'humilitat esfereidora. La moral de les persones és millor símptoma que la seva suposada ideologia política. Si passa quelcom que no t'agrada i eras el màxim resposnable, plega, o porposat fer-ho molt millor, però no vinguis amb el cuento que et recolza el President.

adria ha dit...

La Pilar Rahola potser prefereix fer circs mediàtics anant a la Noria de Tele 5 "parlant" amb Violeta Santander i cobrant igual que ella o cobrant per escriure articulets a diaris progres. Les males veus diuen que certs negocis que té la Pilar amb importants grups econòmics jueus d'EUA, fa que la seva postura amb Gaza sigui "dubtosa". Dubtosa també és tot el que ella opina, potser és que no soporta ser part d'un circ que ella mateixa ha creat per voler tenir un status que no li pertoca. Alters males llengües m'expliquen que quan portava els seus fills a una escola de Gràcia se les donava amb certs aires de grandesa...ai Pilar...mai més tornaràs a ser la Lady Pi.

Criteri ha dit...

com a observador imparcial, lo que trobo digne d'estudi és el conflicte d'identitat de molts esquerrans -sorry si algú es dona per aludit-, L'esquerra cascant com en Franco. Algú te lleugera idea que hagués passat si les garrotades le hagués manat donar el PP?

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

A Criteri (segons el meu parer): Fàcil, ben fàcil, tots els líders dels partits d"'esquerra" haguessin posat el crit en el cel dient que la dreta continua instal·lada en el franquisme. Fins i tot sortiria de nou el líder de torn del PSOE dient "el PP és la dreta i tot allò què representa, tingueu-ho en compte a l'hora de votar"

Hi ha una cosa que diu Julio Anguita (tot i que no és de la meva corda) al seu llibre (aprox.) "Todo poder es derechizante". Evident, per això existeix l'anarquisme, el llibertarisme, l'acràcia; si tu ets al poder acabaràs sent de "dreta" amb tot allò que el terme clàssicament comporta, si tan sols pretens el poder, ja ho ets. L'esquerra només pot ésser, d'existir-hi, el camí cap a l'absència de poder. Per allò Gustavo Bueno (tan de dretes el senyor) ens diu que l'única esquerra possible és l'anarquisme. O bé, no li poso vostè etiquetes a res: la llibertat compartida en la responsabilitat compartida. És possible? Tal vegada no, però intenta practicar-ho i veuràs que ets millor i creixes com a persona. Si més no, tingues-ho com una guia de vida, no com una meta, sinó com un caminar dia rere dia.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Home, Adrià, estàs super al dia. Deu ser dur fer part d'un circ, d'un de mentida, s'entén.
Veig EL Criteri disfrutant de la ficada de gamba D'ICV (jo també gaudeixo.
El Jordi amb la seva oportuna erudició (que no s'ofenguin els oficialistes de la intelligentsia.
Jo, per la meva part, estic mort perquè avui he anat a córrer amb el meu fill gran (per si de cas, me l'han de cardar proporcionadament. Em sabria greu rebre per lent més que per tonto)

adria ha dit...

Els experts i la societat ens hauríem de plantejar si realment algú està preparat per exercir domini i poder sobre els altres. Crec que tota mena de poder corromp, per poder exercir correctament aquesta feina (policies, jutges etc) haurien de ser els sers perfectes, sense pecats, sense sentiments, sense instints, sense prejudicis...i això no existeix.

Per cert Albert: em presento a Opos aquest any!!! Ja em donaràs algun consell de com passar-les!!!!

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

I tant! Però no asseguro resultats! Tens el meu mail. Tu diràs.