diumenge, de març 01, 2009

Deshabitatges definitius

Certament, com deia Antonio Machado, arriba un dia en el què no et reconeixes quan ets mires al mirall. On és aquell noi de 20 anys que jo era?; on és aquell infant? El temps presenta efectes ben materials i ben físics. Morim moltes vegades a la vida. Però només ens penedim de la última i definitiva.

2 comentaris:

Criteri ha dit...

La observació te molla.És utòpic però potser no hauriem de perdre aquell infant, tot i que potser en el fons som el mateix, però més experimentats.

Volguem o no hi han unes afinitats nacionals, un ric i un pobre francès suposo que els unirà, l'idioma, la bandera, o la selecció. És clar però que la veritable pàtria d'un banquer és la cartera.

danie ha dit...

todavía eres joven hombre! aunque dicen que cuando tienes hijos el tiempo pasa mucho más deprisa!