Certament, com deia Antonio Machado, arriba un dia en el què no et reconeixes quan ets mires al mirall. On és aquell noi de 20 anys que jo era?; on és aquell infant? El temps presenta efectes ben materials i ben físics. Morim moltes vegades a la vida. Però només ens penedim de la última i definitiva.
LA CONFIANÇA FA FÀSTIC
Fa 1 hora
Entrades
2 comentaris:
La observació te molla.És utòpic però potser no hauriem de perdre aquell infant, tot i que potser en el fons som el mateix, però més experimentats.
Volguem o no hi han unes afinitats nacionals, un ric i un pobre francès suposo que els unirà, l'idioma, la bandera, o la selecció. És clar però que la veritable pàtria d'un banquer és la cartera.
todavía eres joven hombre! aunque dicen que cuando tienes hijos el tiempo pasa mucho más deprisa!
Publica un comentari a l'entrada