Una vegada van explicar-me el cas d’una psicoanalista, de les millors, segons opinava ella mateixa, que va recomanar enviar un nen a una escola de deficients cognitius. Però, si no és deficient! va dir la persona encarregada de fer la feina. No siguis buròcrata, aquest nen és deficient social, va respondre la psicòloga. Tenia raó, el nen vivia una situació social molt i molt difícil. Ara bé, enviar un nen deficient social a una escola per a deficients mentals?. Era una psicoanalista de les millors, segons opinava ella mateixa. Nosaltres, burocratitzats com estem, mantenim les nostres reserves sobre el cas.
EL NOSTRE JO DIGITAL
Fa 6 hores
Entrades
1 comentari:
La frontera és bastant difícil d'establir. Caldria valorar la capacitat de seguir un mínim ritme d'aprenentatge. En principi sembla que facis bé en dubtar.
Publica un comentari a l'entrada