dilluns, de maig 25, 2009

Museu del passat tancat.

Alguns han dit que “cerrar un museo es de talibanes”. Jo crec que de talibans no és tancar-los, sinó bombardejar-los. Ara bé, el que em sembla llastimós és raonar quelcom semblant a què és un museu del passat, com més o menys ha declarat una autoritat. Com que creiem que ha estat una errada lingüística, no li dediquem més temps.
Un museu del passat? D’això es tracta, no?; els museus són del passat tant com del present. El que em passa, penso, és que a mi m’agrada que hi hagi museus, llibres, músiques, que no m’agraden. Perquè tothom té dret a la vida i els gustos són qüestió de doxa i no d'espisteme. No sento cap simpatia pels militars, ni pels museus militars, ni per les armes, ni pels soldats. Tampoc pel pensament únic. El museu es pot enriquir amb una cultura de la Pau, es poden traslladar peces, adquirir-ne de noves, però no trobo adient donar la idea que s’ha desmantellat un museu perquè evoca el passat, un passat que no s’adiu (no?) amb els nostres temps.
El franquisme fou un règim totalitari. El sant món nostre de cada dia no ha estat mai tan controlat ni mai les persones s’han sentit, paradoxalment, tan lliures. Contradiccions de la història. Del passat. Del present.

2 comentaris:

Criteri ha dit...

Com a col.leccionista comprendràs que et doni tota la raó i que consideri el tancament un altre insult a la intel.ligència i mostra de la categoria intel.lectual dels que manen. Hi han peces úniques.Hi havien.

Quan s'acabi el gastar, aviat, potser les persones no se sentiran tan lliures.

Amb les presses em vaig oblidar de dir-te que l'anterior post és dels millors, i toca un tema cabdal, ja que els nens són el futur.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Bé, recomforta sentir-se acompanyat en alguns pensaments com el del museu.
Alguns parlen de tittytainment (no sé si l'escrit bé) que, si fa no fa, diu que la gent mentre tingui el m ínim i el futbol i el sexe, ja en té prou.
Estic satisfet que t'agradi el post sobre la infància perquè jo el trobo bonic (humilment), tenint present que no sóc cap escriptor ni cap poeta