dijous, de maig 14, 2009

Sistema català d'educació

Quin problema el del nostre sistema educatiu! Com s’assembla a aquell país africà en el que juga un important jugador i pel qual no sentim un gran respecte. O potser sí que sentim respecte, però el cert és que mai veig cap polític que digui: “A tal país de l’Àfrica ho fan així!”. No, no. Finlàndia! Finlàndia! I, no obstant, quant ens assemblem! Quan ens assemblem al país africà.
El cas és que el sistema educatiu d’aquell país ofereix als seus administradors, llegeixo, uns incentius tan “perversos” (no sé si aquesta és la paraula!) que educar els nens és l’última activitat de la que treuen profit i, d’aquesta manera, l’últim en el que fixen la seva atenció els seus funcionaris. Com ens assemblem, Mon Dieu!, com ens assemblem!

2 comentaris:

Criteri ha dit...

Cuidadín, no reclamis massa el model finlandès que allà els profes cobren menys que aquí i treballen més hores.

Referent l'anterior text, una d'aquelles casualitats: Al darrer Contrapunt -amb motiu de l'espectacle de titelles per adults recent- reivindico els titelles i l'esperit infantil.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

NO reclamo Finlàndia. No m'he escrit bé. VOlia dir que aquí els polítics sempre reclamen FInlàndia, però, en realitat, estem més aprop del Camerún que de Finlàndia. Jo el que vull és treballar menys. Amb el que cobro ja em conformo.
Per cert, no vas publicar el post de les titelles, oi?