divendres, de maig 29, 2009

Final de trajecte

Última classe a la Universitat. Final de trajecte de Sociologia de l’Educació. Darrera estació d’Història de l’Educació a la Catalunya Contemporània. Conclusió: cada vegada em desproferitzo més. Cada vegada insisteixo més en la necessitat de desalumnitzar-se. Els resultats de la prèdica se m’escapen. Els esbrinaria, si no m’hagués desproferitzat.
Penso, crec i em sembla que quan menys faig de professor, més aprenen els alumnes, més atents, més intervenen, menys apunten, més conversen. A Història he explicat molt poca història. El resultat? No ho sé. Potser s’han interessat per la història. No ho sé. Potser s’han interessat per la formació. Tampoc ho sé. A la millor, és la vida allò que els ha centrat l’atenció. Ho ignoro. El que sí sé és que jo sé molts dels seus noms, tinc presents una pila de cares, i reconec el timbre d’unes quantes veus.
L’any vinent? Em desproferitzaré encara més. Potser del tot. Les dues assignatures que he fet, desapareixeran del pla d’estudis, Així és el mercat. Això és la mercaformació. Mentre, em desproferitzo.
No he volgut tenir raó. No sé si heu de seguir l’exemple. Vosaltres mateixos.

9 comentaris:

Dídac Arnau ha dit...

Albert, t'haig de comentar una cosa:
aquest quadrimestre només havia de fer una assignatura, de 16:00 0 18:30, i moltes de les companyes de classe, despres, tenien historia amb tu. Jo ja les vaig avisar que no faltessin que l'assignatura valia molt la pena. Al cap de un parell de setmanes totes em parlaven maravelles, tenien ganes d'anar a la teva assignatura i m'explicaven "anecdotes" que explicaves a classe. Això només ho aconseguiexen pocs professors, i potser ho aconsegueixen per que, com tu dius, es desprofesoritzen, ves a saber, potser el que sobra a la universitat son professors, i el que falten son persones...

Criteri ha dit...

Ole tus... Valent, i em sembla que la teva intuició és bona. Sempre recordo allò que bon mestre no és el que ensenya o sap molt sinó el que desperta el desig d'aprendre.

Veig que també ets neologista: Desprof. etc. Al darrer m'empesco sociolofília, ara penjaré un post futbolero on empraré "barcisme"

danie ha dit...

como alumno tuyo suscribo lo que dice didac!!! haces que la asignatura sea interesante... y como consejo: para ayudar a personajes como yo en años venideros te recomendaria que pusieras fechas de entrega...

Efrem ha dit...

Un professor és aquell que ensenya i un bon professor és aquell que ensenya bé i que com ja han dit, aconsegueix despertar l'alumnat, suposo que cadascú ha de cercar la seva manera. Però el que importa és el final, el resultat. Pel que diuen, funciona.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Vaja, Dídac, no sabia que estaves per allà! Gràcies pels teus comentaris. Allò de desproferitzar-se és, crec, del Jorge Larrosa, un professor de filosofia de l'educació amb qui mantinc una relació d'admiració.
A mi el que més m'agrada de fer classe és veure la cara dels alumnes quan accepto les seves aportacions.
A la Universitat no faré carrera, això ho sé fa molts anys. No faig relacions socials. A mi el que m'agrada és aprendre i conversar.
El post se m'ha tornat massa personal. També els alumnes critiquen la meva tasca.

Laia Vidal ha dit...

Diferent!!!!
M'encanta aquesta paraula. Sovint la gent li ha atorgat connotacions negatives al seu significat però, personalment i professionalment he viscut la diferència com allò extraordinariàment màgic.
Les teves classes d'història han estat diferents i d'aquesta diferència n'ha esdevingut la màgia. Sobretot perquè has aconseguit moure el "cuquet" de dins nostre per descobrir, esbrinar la història per la nostra pròpia compte. I així ho hem comentat a les sortides de classe.
Poder conversar, dialogar, dubtar, repensar, parlar,...haurien d'ésser pilars de qualsevol classe, siguin o no classes desprofesoritzades.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Ostres, Laia! No sé si t'he n'adones de la importància que per a mi tenen les teves paraules! M'animen molt, perquè jo sempre he posat, i posaré, per sobre de tot la meva tasca amb vosaltres i, secundàriament, la tasca social a la facultat. Per això no tinc futur. EL consell que em van donar quan vaig començar fou: dedicat a la investigació i oblida't de les classes! però jo, a l'inrevés.No obstant, he quedat finalista en un premid'assaig!

Anònim ha dit...

"ja havien passat cincuant-cinc minuts i no sabia on posar-me. No m’agradava gens aquell professor. No em feien cap gràcia les seves bromes, jo volia que m’ensenyessin història i no una manera d’enllaçar anècdotes, parlar d’un tal Benjamin, passant pels baixos salaris dels professors universitàris i altre cop amb allò de “l’esforç, el treball i l’home de profit, de bé...”però és que els meus companys semblaven divertir-se...

Em mirava la Laia, i el professor,
em mirava en Ramon i altre cop el professor,
em mirava l’Angie... i altre cop ell. Què passa aquí ?-pensava”

...al cap de quatre setmanes era jo qui reia. Ara bé, l'estrany del canvi no va ser tan sols riure sinó que els meus pares aguantessin discursos sobre un tal Franklin i tota una apologia sobre Francesc Ferrer i Guàrdia. El cap de setmana passat, tot emocionats em van portar una revista (Docència, de la USTEC) en la què parlaven de F-F.G, quina il•lusió em va fer!

Va ser en aquell moment que vaig adonar-me que no és que la història m'agradi ara (ja que fa anys que m'agrada) sinó que, tu, has aconseguit qüaotidianitzar-me-la, fer-la part del meu dia a dia (aquí tots inventem paraules...jeje). Que em passi de dalt a baix i de baix a dalt, per qui dins,.. ara em trobo posant Bardinia al google... i d’aquí m’enllaço al Centre d'Estudis Joan Bardina, d'aquí a la pestanya d'aquesta web /Homenatges i Biografies/ i busco, i llegeixo l'escola de mestres i, no sé perquè, penso amb la Rosa Sensat i, de cop, xafardejo la seva web i després penso amb els meus nens de l'aula d'acollida (on faig pràctiques) i que potser els faria gràcia saber que es posen noms als carrers de gent que ha tingut ganes de fer alguna cosa i que els preguntaré quin nom posarien si puguessin triar el nom del seu carrer i els explicaré que hi ha un grupet de persones que volen posar el nom d’un tal Francesc Ferrer i Guàrdia i potser els agradarà saber qui era aquet tio...

Així, és com m'ha entrat la teva història, la que ara també és en part meva.. i de tots al cap i a la fi.

Després d'aquest rotllo, només volia expressar que m'alegro haver-me donat la oportunitat de quedar-me a les teves classes, vaig estar a un xic de no venir. sort que no ho vaig fer, segurament va ser gràcies això que dius "cada vegada em desproferitzo més". Que m’ha acabat agradant tant la teva assignatura.. et recordaré.
I res, què coi, continua fent història sense ensenyar història. A mi, almenys, és com més m'ha calat.

Gràcies Albert.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Una veritable sorpresa. No m'esperava més comentaris. Tampoc no sé qui ets. Així que no et feia gràcia, eh! Ho he passat molt bé amb vosaltres, la veritat. I penso que hem parlat de qüestions força profitoses. Bon estiu