Una escriptura complexa és un senyal inequívoc de pensador. Això sí, de pensador que no s’ha pogut alliberar del llast que el manté en el fons de les paraules.
EL NOSTRE JO DIGITAL
Fa 6 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Sigui simple o complexa, sovint ens sedueix per la seva estètica: pels sentiments que és capaç de suscitar i per la seva sonoritat.
O potser l'escriptura simple sedueixi més per la via emocional mentre que la complexa ho faci més per la racional.
yo empiezo a escribir cosas que no termino, pero cuando lo hago lo entiendo como la ejecución de la famosa frase: cuenta hasta 10 antes de hablar.
escribir es ordenar los pensamientos, encontrarte con tus sentimientos, y si haces un gran esfuerzo, enfrentarte a tus miedos... pero esto último es demasiado dificil y duro.
No creo que el que escriba más enredado escriba mejor que el que lo hace más sencillo.
L'estètica, efectivament, és un cas especial d'escriptura. Quan vaig escriure la frase estava pensant en els escriptors que volen "comunicar". Ara mateix estic llegint un article, molt interessant per altra banda, però voluntàriament complicat, seguint l'estela que tant fe mal fa als seus imitadors, focuaultiana. Molta paraula amb guió, m-a-r-c-a-d-a, molt sinònim. A aquest tipus de tex no el va gens bé la humilitat.
Cal rescatar el valor de la senzillesa, em sembla.
L'escritura és punyetera, jo mateix a vegades hi han coses que penso que s'entenen i al rellegir-les les he de refer perquè no les entenc ni jo.
És important fugir de tant en tant del món de les idees i pendre una cervesa o anar al bosc.
Certament l'aforisme anterior és molt bo, tant com terrible.
Publica un comentari a l'entrada