diumenge, de novembre 22, 2009

Frankenstein som tots

Llegeixo una contra de La Vanguardia de fa uns mesos (18 de desembre de 2008). Alguns i algunes pensaran: què antic! Però recordo que Paulo Freire ens va ensenyar que no havíem de rebutjar el vell per ser vell i ni acceptar el nou per ser nou sinó –deia- cal acceptar-los en la mesura en què siguin vàlids. La contra tractava d’una entrevista a un psicòleg clínic. Cometia l’errada que va havia solventat Ferrer i Guàrdia més de cent anys abans, i que encara van cometent alguns il.lustres: l’excessiu centratge en els aspectes psicòlogics de les persones i el passar per alt els aspecte sociològics.
Quan li pregunten com definiria els nous adolescents els qualifica com rebels del benestar. Més o menys explica que si abans els adolescents es rebelaven per a millorar el món ara admeten que “estic de puta mare, però vull estar millor!”. Diu el psicòleg que volen més luxe del que tenen, què és molt.
No anem bé. Confondre la part amb el tot és el que s’anomena una metonímia. Estan bé les metonímies per a la literatura, però no pel pensament. Els joves, alguns joves, estan molt bé; molts joves, senyor meu, estan molt malament. Això és el que molestava de Ferrer: massa sociologia! i això és el que continua molestant.
Més endavant, ens explica que els conflictes “reals” dels adolescents són les drogues, el sexe, la violència, les addiccions, els transtorns alimentaris, la percepció del propi cos, la indumentària i els diners. Aleshores diu que l’escola dedica molt poc temps a debatre d’aquests temes. Als adults, es veu, no ens preocupen aquests temes. Es veu que als joves la societat no els preocupa. Però hi ha joves, molts joves, que sí estan preocupats per la societat. Metonímies! què hi farem!Per a tu Efrem Frankenstein va a la escuela
Un altre dia parlarem de com el treball mata quasi tant com el tabac, encara que t'esforcis més que Frankenstein

2 comentaris:

Criteri ha dit...

Que has d'explicar a un col.leccionista de mirar papers vells! Ahir estava revisant unes Lecturas de 1932. Articles boníssims de Wenceslao F. Florez. Sobre el tema, on a mi és dificil decantar-me, es nota que tu el tens molt treballat. El terme mig jo apostaria.

Efrem ha dit...

Lamento ser pessimista, però a mi em sembla que són massa pocs els joves que estan preocupats de debò per la societat, com crec que volia dir Wittgenstein amb la seva visió pragmàtica del saber: comprenem/sabem realment una cosa quan la vivim, quan la estem fent servir a la pràctica. Això ho dic perquè estar preocupat per la societat és fer alguna cosa, es demostra la teva preocupació pel mal de cap quan cerques que se't passi d'alguna manera, i no fas com si res, generalitzo així la preocupació.

El primer enllaç, de Frankenstein va a la escuela, no funciona... :(

D'altra banda, entenc que sigui així; perquè donat l'Estat del benestar i com a mi m'agrada dir-n'hi DE LES INDÚSTRIES DE L'OCI, perquè maltractar-se amb la preocupació? És absolutament humà no preocupar-se per la grip fins que no duem a sobre, lamentablement el valor de la prevenció (evidentment no parlo de la grip, sinó de tot en general) encara no està prou ensenyat en les escoles ni en les families.