dilluns, de juny 13, 2011

L'acampada i el maig del 68 en aforismes (12)

L'espai públic, Adrià, ja no existeix. No en el sentit grec del terme. No en el sentit modern. No en el sentit de fa uns anys. Ara, tot és quasi públic. O, si ho prefereixes, tot és semi-privat. Les fonts que al Brasil compren les multinacionals per a envasar aigua, són públicques o són privades? Fonts que no són del govern, ni del municipi, però que les venen. Ja no hi ha res extern. Res públic. Les escoles, són públiques les escoles públiques? Escoles que passen dos minuts d'anuncis als seus alumnes. Cada dia. Són escoles públiques? I els poliesportius, són públics? què vol dir que són públics? Qui els pot utilitzar?


No es podran desallotjar les places públiques perquè públiques no són les places

PD. Perdoneu si de vegades no contesto perquè he planificat els missatges

3 comentaris:

Psico_lògic ha dit...

Evo acabo de llegir una frase i automaticament he pensat en la teva tasca. Espero que t'agradi.

"Viu tal com penses o acabaràs pensant tal com viu" (maig del 1968).

Per cert espero que reculli aquesta feina en un llibre o similar. si ús plau!

Evocacions ha dit...

Gran frase, sí senyor. Això és el que li passa a tots els anti que conec. Que acabant pensant com viuen, però no viuen com democràtes, desgraciadament.
Llibres? Difícil.Però potser faig un article

Maspons ha dit...

Bàsicament ens fas adonar que avui que avui tot es pot comprar i vendre, fins i tot el sexe, més que mai. Fent un altre exemple d'allò públic: "les dones públiques" arreu ofertades, amb vales descompte i tot Sic.