Aturats a la recerca de sentit

La realitat cada vegada s’assembla més a un camp d’extermini. Com explicava Viktor E. Frankl en el seu excel·lent llibre L’home a la recerca de sentit, el que “aclaparava més el pres era el fet que en general no sabia quant de temps romandria encara al camp de concentració” (p. 82). Ben mirat, l’existència del presos era “una existència provisional sense termini” i com diu Frankl, qui no pot preveure el final d’aquest tipus d’existència no està en condicions de viure amb un objectiu. La persona deixa de poder projectar-se en un futur més enllà del futur immediat. La vida esdevé un pur present, en un ara angoixant. “És una situació psicològica semblant a la que es troba, per exemple, l’aturat”. I aquesta és la qüestió. L’aturat també viu una situació provisional de la qual ignora el seu final. Però també és la situació del treballador a temps parcial o amb contracte temporal. Fins i tot el capitalisme que hem construït., i que molts enterren massa lleugerament, ha optat per tornar totes les existències en provisionals mitjançant la precarització laboral que és, al capdavall, una precarització de la vida. La vida s’ha tornat freturosa. I pobre. També l'educació