Reprodueixo un comentari d'Adrià Blanco. És fantàstic. Com sempre.
De vegades tinc la sensació que els psicòlegs són el Madrid i els pedagogs el Barça... llavors sorgeixen aquells tan raros que es fan dir psicopedagogs que podríem dir que són l'Espanyol. Cola-cao, Nesquik i Cacaolat... el Marit, la Muller i el Cunyaaaaatttttt. Tots hi són i de vegades costa que es portin bé entre ells. Però, Albert, creu-me... he conegut un psicòleg que és bon tio, i ara tu em diràs: Ah! has estat tu!. Però crec que els teus lectors (sona bé eh, els teus lectors rotllo columnista del teu estimat diari Avui, o era La Razón? Bé... tots dos són de l'editorial Planeta) mereixen que els expliquis a què es degut aquesta mania persecutòria cap als psicòlegs. Perquè jo sóc del Barça, m'agrada el Cacaolat i no em fixaria mai en la meva cunyada.
Caram... Adrià.... No m'enredis que sap que ni l'Avui ni la Razón. A part del dit, no és mania persecutoria, és populisme. Pertò no pateixis qui tinc altres notícies del "Madrid" i alguna de l'espanyol. El Barça ja saps que si és el pedagog me l'estimo força.
Moltes gràcies, company
Entrades
2 comentaris:
Albert, m'han dit que hi ha un tal Pedagog (o Pedabobo) amb aires de grandesa que es creu amb suficients mitjans per haver creat un blog, si vols passet per allà i deixa-li les coses ben clares a aquest carallot!!!
http://pedagogiainferencial.blogspot.com/
Qui serà, qui serà..... Ves al tanto, Adrià, que això del blog enganxa. Tinc pendent un article de Ferrer, però només em dedico al blog (i a l'IES, clar).
Publica un comentari a l'entrada