Ara la Conselleria es planteja canviar el calendari escolar. Animats per la manca de compromís del professorat amb el propi col·lectiu, pensant només en hipoteques i passant de la vaga donem el missatge de que es poden introduir tots els canvis que se’ls passi pel cap (deu haver un munt de químics a Educació perquè des que treballo, fa 12 anys, tot són provatures).
D’entrada la batalla la tenen guanyada. Ja sabem el tòpic: els mestres treballen poc. Dos mesos de vacances són massa i encara més dos mesos i escaig sense classes. Fins ací tot bé. Però amb “trampites”. L’opinió del qui pensen que les vacances són moltes no compten amb el sentiment del professorat que acaba el curs més que mort. Allargar el curs? Cap problema. Ni un. Reconeguem l’ansietat i la depressió com a malaltia professional i ja està.
Quin estudi avala el canvi de calendari? Què millorarà? Ho deixa ben clar el fabulós conseller: La nostra intenció és posar en vigor una proposta d'aquestes característiques per aconseguir que els mestres, els pares i el món productiu s'entenguin i la facin seva canviant hàbits i valors establerts tradicionalment. Aviat presentaré una proposta concreta de reforma del calendari escolar i la posaré en mans del Consell Escolar de Catalunya per obrir i tancar com més aviat millor el debat i prendre una decisió (entrevista amb Maragall)
Ah, Clar!. Es tracta d’això. D’harmonitzar interessos. Com les empreses no concilien la vida laboral i familiar dels seus treballadors (El Departament d’Educació, tampoc ho fa amb els seus) ja solucionarem els problemes dels pares des dels serveis públics.
Fantàstic.
Altre pas enrera. Mentrestant, les nenes i nens amb dislèxia i TDAH, sense atenció. Ja ho havíem dit.
D’entrada la batalla la tenen guanyada. Ja sabem el tòpic: els mestres treballen poc. Dos mesos de vacances són massa i encara més dos mesos i escaig sense classes. Fins ací tot bé. Però amb “trampites”. L’opinió del qui pensen que les vacances són moltes no compten amb el sentiment del professorat que acaba el curs més que mort. Allargar el curs? Cap problema. Ni un. Reconeguem l’ansietat i la depressió com a malaltia professional i ja està.
Quin estudi avala el canvi de calendari? Què millorarà? Ho deixa ben clar el fabulós conseller: La nostra intenció és posar en vigor una proposta d'aquestes característiques per aconseguir que els mestres, els pares i el món productiu s'entenguin i la facin seva canviant hàbits i valors establerts tradicionalment. Aviat presentaré una proposta concreta de reforma del calendari escolar i la posaré en mans del Consell Escolar de Catalunya per obrir i tancar com més aviat millor el debat i prendre una decisió (entrevista amb Maragall)
Ah, Clar!. Es tracta d’això. D’harmonitzar interessos. Com les empreses no concilien la vida laboral i familiar dels seus treballadors (El Departament d’Educació, tampoc ho fa amb els seus) ja solucionarem els problemes dels pares des dels serveis públics.
Fantàstic.
Altre pas enrera. Mentrestant, les nenes i nens amb dislèxia i TDAH, sense atenció. Ja ho havíem dit.
Entrades
3 comentaris:
La falta de compromís farà que facin amb nosaltres el que vulguin.
La Sisena Hora a Primària va ser el primer banc de proves. No va passar res. Doncs endavant...
I encara hi ha qui diu que no es vol deixar manipular pels sindicats!
Això és el pitjor, la falta de compromís. La que ens vé a sobre és ben gran. Arribarem a veure treballar profes i profas contractats per ETTS, en la pública clar.
Per cert, llegint unes estadístiques (ara no recordo de quin anuari sortia els sindicats com l'element pitjor valorats pe Espanya, després dels partits polítics!
I la primària que era un refugi de bons professionals i boa educació, degradant-se a passos gegantins. D'aquí a poc serà com la ESO
A reveure, company
Venen molt mal dades, sens dubte. Posem a tots a produir més i més. Fora els drets laborals, sindicals, socials, etcètera aconseguit durant dècades. Els que estan als partits i sindicats que antany "lluitaven a les trinxeres" s'han tornat els enemics del socialisme en el sentit ampli de la paraula. Són els nous dictadors "d'esquerra", vestit i corbata que s'expressen sense cap rubor ni vergonya a l'àgora (programes de informació-debat-reality-show a la televisió, etcètera).
Els nens han de ser bens de producció, més hores de classe, més deures per a casa... I els pares a produir pel bé del país, i els professors a treballar i treballar per protegir els valors de l'Estat; la depressió i l'ansietat es curen treballant, eliminem també els psicòlegs i els psiquiatres que no serveixen per res, doncs treballant i amb mà dura es curen les malalties mentals. Conciliació familiar, protecció de la infància... i una merda punxada en un pal!
Salutacions fraternals
Publica un comentari a l'entrada