divendres, de novembre 21, 2008

El sentit de l’humanisme (II)

Ernst Robert Curtius es va distanciar de l’esperit poble (Volksgeist) que donava sentit a una cultura nacional (Kultur), de manera que a la cultura com a Kultur oposava la cultura com a Bildung o Studium, és a dir, la formació a través de la tradició. I tot això en uns moments de clar i enorme ascens del nacionalsocialisme.
Deia Curtius: L’humanisme, i això no estranyarà ningú, té també el seu aspecte polític. Té adversaris abundants i diversos, que surten de tots els camps. Cal comptar amb ells, perquè cal sempre comptar amb l’enemic quan la lluita es necessària, encara que aquesta sigui una lluita elevada i noble. I cal també comptar amb els partidaris. Si l’humanisme ha de reviure en els temps actuals, només podrà ésser com una espiritualitat nova i total, que comprengui alhora tota la filologia i la fe política de l’humanisme. Si es procedeix així, els humanismes de tot arreu es retrobaran, més que en una contemplació d’estetes decadents, en l’amor a la tradició, als seus monuments, considerats com una font viva d’exemples actuals.
Això ho digué en una conferència pronunciada al Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, el 9 d’abril de 1932. Ni més ni menys. El coneixement no perd tan ràpid la seva actualitat com és opinió comuna. L’humanisme té un aspecte polític. Hi ha massa estetes decadents. I molts transvanguiardistes. I postvanguardistes.

PD. Aquest missatge, si fos un cromo, caldria anomenar-lo, segons el meu fill, "rebotito".

2 comentaris:

adria ha dit...

Ei Albert, he començat nova feina com a Formador Ocupacional i estic a l'espera que em cridin de llistes de l'Ajuntament de "serveis a la comunitat". M'he donat d'alta de Cerca Blog però com s'el·laboren els Ránquings? Per número de visites?? Si a mi només em llegeixies tu!!! Seguim en contacte! Salut!

Albert Esteruelas ha dit...

De l'Ajuntament? Explica-m'ho perquè jo et feia de company de feina a la Generalitat. Calen mestres com tu. Soposo que t'anirà super-bé, però els pedagogs el que fem millor és la fomració de la persona. Els rànquings? no sé ben bé. Ni ens ha de preocupar. Com diu el Lozano: escriu i qui vulgui que et llegeixi. Avanti. Amb calma i serenor

Ens veiem