dijous, de desembre 11, 2008

Economia, ètica i crisi

Laurence Summers, un economista del Banc Mundial. Un economista, no un subaltern. Laurence Summers, responsable de L’Informe del Desenvolupament Mundial del fatídic (o memorable) any de les 22 medalles olímpiques i la Copa d’Europa del Barça. Laurence Summers suggeria enviar les indústries més contaminants al Tercer Món (i després a Missa del Gall i a sopar familiar de Nadal). Petons, bon home!
Abans, el 1991 havia escrit un memoràndum. El 12 de desembre. Li feia “cosa” matar el gall d’indi, al pobre Laurence. Summers era doncs un sentimental. Donava arguments. Clar que en donava. Un: els països africans estan molt poc contaminats. La qualitat de l’aire, excessiva a l’Àfrica. Es poden permetre un luxe, dona! Dos: no fotem, si els pobres són pobres (o no?) que carai s’han de preocupar de la contaminació! I deia: “La preocupación por un agente que causa una posibilidad en un millón de tener càncer de próstata, desde luego, será mucho mayor en un país en el que la gente vive lo bastante como para tener càncer de próstata, que en otro donde la mortalidad antes de los cinco años es de 200 por mil”.
Laurence Summers és una bona persona. Ningú no ho dubta. ¡Visca l’economia!
I la Santíssima Trinitat. I el relativisme.
Notícia recollida per Vandana Shiva. En el límite, p. 165. Redactada al meu gust, per mi.

3 comentaris:

adria ha dit...

Un món que valora més el petroli que l'aigua no pot ser un bon món. Que jo sàpiga si estic una setmana sense beure petroli no em moriré. Potser moriran les indústries i les multinacionals i el negoci de la guerra...negocis, negocis, negocis, negocis...i el món s'ensorra.

E. Maspons ha dit...

Albert, a la xarxa expliquen bastant el que és el club Bildelberg. En resum diu ells són els que fan el full de ruta de la humanitat.

El Summers aquest afiança una hipòtesi meva, la que no m'en refio del tot dels animalistes. Adrià en un article que després vaig penjar al blog dic i raono això mateix, es diu El final d'una era.

Albert Esteruelas ha dit...

Tens rqaó Adrià. A mi mai se m'ha acudit fer-me un cigaló de petroli (tot i que de vegades al tastar-lo m'ho ha semblat). De clubs Bildelbergs n'està ple, aleshores. Els alumnes de tant en tant m'ho cieten (ara també en parlen d'un documental sobre la masoneria i els illuminati, o semblant. L'haurem de veure)