L’humanisme és una cosa vivent i més permanent que les escoles. L’escolàstica llibresca, les recerques, ens donaran fets però no ens donaran idees. L’humanisme no és la pedanteria col·legial, amb la qual se’l confon. Aquesta no ens donarà res de l’esperit que contenen les obres d’un Aristòfanes, d’un Èsquil, del mateix Longus. L’humanisme no és recordar el passat, sinó retrobar-se a si mateix, plenament modernitzat pel contacte amb el temps present i pel contacte amb les pròpies fonts. No es tracta pas de voler convèncer. Es tracta d’ensenyar a estimar. L’amor no anirà pas sol; l’acompanyarà el coneixement.
Això ho digué Curtius en una conferència pronunciada al Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, el 9 d’abril de 1932. Ni més ni menys. Cal ensenyar a estimar de forma necessària. Els pedagogs ho hem oblidat. Ara tampoc ens interessa gaire el coneixement. Aleshores, la ignorància no anirà pas sola; l’acompanyarà l’oblit.
Això ho digué Curtius en una conferència pronunciada al Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, el 9 d’abril de 1932. Ni més ni menys. Cal ensenyar a estimar de forma necessària. Els pedagogs ho hem oblidat. Ara tampoc ens interessa gaire el coneixement. Aleshores, la ignorància no anirà pas sola; l’acompanyarà l’oblit.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada