Com ens agrada mentir-nos!. És increïble! I quan més pobres, més ens mentim. De vegades, és cert, en lloc de mentides es tracta d’enveja. És el mateix fet, amb diferent intencionalitat. Els dolents, pensem, acabaran per pagar la malifeta. El ric, serà infeliç. El famós... més dura serà la caiguda. Al guapo no el veiem tant guapo, el veiem xulo, i a la guapa la imaginem tonteta. Però el cert és que el món no fa justícia. Els dolents, si s’ho fan bé, triomfen (algú ja deu estar pensant en fer la pregunta: què és triomfar?)
Per exemple: “Per regla general [en els camps d’extermini] tan sols van poder-se mantenir en vida el que no van tenir escrúpols en aquesta lluita per la conservació de la vida i els que no van acovardir-se ni davant la violència, ni tan sols davant el robatori per amistat. (...) estem en condicions d’afirmar tranquil·lament que els millors no van tornar”, L’home a la recerca de sentit, p. 16.
Així és la societat. Sigues bo per pròpia voluntat, no pas per utilitat. No la té.
Per exemple: “Per regla general [en els camps d’extermini] tan sols van poder-se mantenir en vida el que no van tenir escrúpols en aquesta lluita per la conservació de la vida i els que no van acovardir-se ni davant la violència, ni tan sols davant el robatori per amistat. (...) estem en condicions d’afirmar tranquil·lament que els millors no van tornar”, L’home a la recerca de sentit, p. 16.
Així és la societat. Sigues bo per pròpia voluntat, no pas per utilitat. No la té.
Entrades
5 comentaris:
Recordo que de petit havia sentit a casa que "les caritats tornen". Potser és una emulació del karma oriental. Però sí, no hem de buscar una funcionalitat pràctica en la bondat. Però d'altra banda també es diu que emplena més donar que rebre, i que la consciència neta ajuda a trobar la pau. O sigui que cal ser bon minyó, tot i que a la jungla d'avui has de vigilar molt si ho ets.
I tant, que has de vigilar! Al capdavalll, contribuim o no? Doncs. m'és val contribuir. No sabem ja fer altra cosa. Bé, sí, una altra: estalviar. Et donaré una sopresa....
XDDD -no sé que vol dir però sembla una exclamació- això sí que sincerament és una agradable sorpresa que agraeixo-recolzaria això l'opció que la bona fe té recompensa?-. Com a escriurador això quasi m'inspiraria un article explicant què se sent quan t'enllacen. Primer de tot és que no sé si mereixo acompanyar a gent tan docte i il.lustre com Gomara i Alco. La segona reflexió és que això et fa ser més estricte i curós amb el què dius -jo que sóc del broc gros-. Resposabilitat també per evitar fer quedar malament al que t'ha enllaçat, ans el contrari.Així ho espero.
Recomano en gran manera el teu blog,per contingut i per més o menys compartir coses i per heterodoxe, però t'he de dir que un amic bloger veterà m'ha dit que ell no fa links perquè a vegades s'ha trobat amb compromisos que no li venien de gust i altres coses, així que de moment, i tot tenir-ne ganes, no incloc links. Més endavant, ja miraré com es fa i potser ho faré. Salutacions
Esteve, t'he enllaçat perquè m'agrada el que dius. Conec, una mica, Paulo Freire; parlava molt negativament dels intercanvis bancaris: jo et dono i tu em dones. No! No et preocupis que no t'esborro. Ja sé que no enllaces! Tampoc estaré sempre d'acord amb tú (ni amb la meva dona, ni els meus fills, ni el Gomara, ni l'Alco) Aquí està la gràcia. D'altra banda, agraeixo la teva humilitat, però no veig que li has d'envejar a l'Alco després del penúltim blog publicat (el del llibre d'ètica) que va acabar per omplir-lo d'spam (ningú no és perfecte). Tinbc amics que no saben ni que faig un blog.
De totes maneres, la sorpresa no és pel link sinó pel llibre que et regalaré (sense compromís que diguis ni mu, ni al blog ni enlloc).
Fins un altre dia company. Sigues feliç amb les campanes de Mollet.
No hi ha una altra; ser bo per vocació. Malgrat tot, d'una manera o d'una altra continuo pensant que "tal faràs, tal trobaràs"; és interpretable el refrany, però.
Salutacions fraternals
Jordi
Publica un comentari a l'entrada