"Per l’ensenyament científic i racional, o per l'Escola Moderna, que és l’única que suprimeix el verb adorar, limita racionalment el creure, destrueix en absolut el manar, i dóna molt ample extensió al conèixer, i, per conseqüència a l'executar i viure"
Aquest text d'Anselmo Lorenzo, traductor de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, és una petita joia de la pedagogia. Ja sé que el fet que fos anarquista fa que algunes persones sentin ja cert rebuig. El rebuig que els dóna detentar l'accesió en el banquet de la vida. Suprimir l'adoració (del consum, de l'intel·lectual, del polítics i dels filòsofs grecs, posats a demanar); limitar el creure (en els astres, i en la incompetència de l'empresa privada que demana més Estat per sortir de les crisis que creen les seves idees); destruir el manar (i la gestió sense ideologia, i la tirania dels "experts", i els autoproclamats representants de l'autoritat civil); donar extensió al conèixer (a un conèixer no reduïble a guanys econòmics ni idees obsoletes per errònies, no per antigues); donar extensió a l'executar i al viure (què és estimar, caminar, viatjar de manera altruista, solidària, no caritativa)
Aquest text d'Anselmo Lorenzo, traductor de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, és una petita joia de la pedagogia. Ja sé que el fet que fos anarquista fa que algunes persones sentin ja cert rebuig. El rebuig que els dóna detentar l'accesió en el banquet de la vida. Suprimir l'adoració (del consum, de l'intel·lectual, del polítics i dels filòsofs grecs, posats a demanar); limitar el creure (en els astres, i en la incompetència de l'empresa privada que demana més Estat per sortir de les crisis que creen les seves idees); destruir el manar (i la gestió sense ideologia, i la tirania dels "experts", i els autoproclamats representants de l'autoritat civil); donar extensió al conèixer (a un conèixer no reduïble a guanys econòmics ni idees obsoletes per errònies, no per antigues); donar extensió a l'executar i al viure (què és estimar, caminar, viatjar de manera altruista, solidària, no caritativa)
4 comentaris:
Sembla mentida com pot ser que a principis del segle XX (però molt als principis) estiguéssim en l'avantguarda cultural-educativa europea i ara a principis del XXI estiguem a la cua. Potser és l'home per naturalesa (maleït Rousseau) és un llop per l'home (ara sí, gràcies Hobbes). I els llops es van menjar a Ferrer i Guàrdia i tot el que ell representava. Els mitjans de comunicació han pres el relleu i s'han fet amb el control amb la complicitat dels grans cercles elitistes dominants.
Anarquistes? No crec que avui en dia hi hagi algú que ho sigui (de veritat). Bé...potser els creadors de Google. Però quan els teu compte corrent supera els 8 zeros entres directe als cercles d'elit.
I encara estem bé! Segons alguns i algunes, fantàstics. Toma geroma! A més a més, Adrià he estat llegint les "ponències" del 13 d'octubre de 1989 a l'Ajuntament i alguna dona pena (Ainaud de Lasarte, per exemple). Del Departament em van dir que potser em convidaríem al centenari per fer "quelcom". Penso que no aniré amb aquesta gent que reten un homenatge i conviden l'establishment (i algun matao) per a quedar tranquils de consciència. Passo. Has vist el control sobre els estudiants que diuen no a Bolònia. És que no diexen fer classe (els profes i alumnes que ho diuen són els que de totes maneres, encara que vagin, tampoc no fan classe. Dicten o fan tonteries)
Perdona el retard però és que em trobo refredadet
A reveure
Crec que els estudiants (i aquí encara m'incloc) ens hauríem d'haver mobilitzat abans. Els únics que hi perdem no anant a classe som nosaltres. També crec que s'hauria de respectar a aquell estudiant que vulgui exercir el seu dret a assistir a uns crèdits que li han costat el seu sacrifici pagar.Perquè els professors i professores (catedràtics alguns i fixes els altres) seguiran cobrant. No parlo dels pobres associats que treballen gairebé per amor a la seva vocació...parlo dels grans dinosaures. El pla de bolònia tirarà endavant i el coneixement i la Universitat assequible com la coneixem tirarà endarrera.
JA tinc apuntat un post titulat: La universitat ha mort. I és que ha mort. Quan professors universitaris valoren realment el coneixement? Quants tenen vocació universitària? Universitària, no vocació de ser conegut (per màfia, habitualment, reconegut, tenir poder, el que sigui. Ja en parlarem
Publica un comentari a l'entrada