dissabte, de desembre 20, 2008

Ser un bolet

Foto de la Neus Tormo

Ser Albert Esteruelas, Albert E. Teixidó, Albert Esteruelas Teixidó, Albert E. T., Josep Negre, Josep Blanc, Xavi Més o Xavi Menys, o Pere Punyetes; ser un o l’altre, ser al capdavall un accident, un viatger de fang que se’n porta el corrent. Ser un. Fondre’s. Ser un Camagroc entre molts Camagrocs és millor que ser una Amanita Phalloides.
Ser un bolet és millor que fer-ne

PD. Amanita no casa massa bé amb Phalloides. O potser sí.

4 comentaris:

El Criteri ha dit...

Ja m'agradaria saber escriure d'aquesta manera una mica hermètica, en lloc de sempre pel broc gros. Sí, a vegades cal ser un camagroc, a vegades. Amanita nai.

Post anterior.- Llàstima, t'anava a felicitar per parlar de la suma importància que amor i saviesa vagin plegats -ho tinc escrit en un manuscrit del què en parlaré aviat-, després he vist que era una cita. Et felicito però per haver sabut destriar-la, virtut IMPORTANTÍSSIMA, -com deia a Privatum al seu blog- així com per allò de l'oblit.

Per cert això de la comprovació és una mica rotllo, jo no la tinc i no tinc spam.

Albert Esteruelas ha dit...

De totes maneres, l'escriptura no és volgudament hermètica, és més, no m'agrada complicar l'escriptura innecessariament; però, un blog...

Aquests post de Curtius són ben macos, és cert.
veure com treure la comprovació.
Esperarem el post sobre amor i saviesa

adria ha dit...

Millor ser un bolet que un xoriço; millor rebre un bolet que no pas una hòstia i millor volar menjant bolets que no pas volar per menjar-ne.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Doncs a mi el bloc del meu amic Esteruelas cada vegada m'està semblant d'allò més interessant. Quan s'han de dir les coses clares, s'en diuen, però quan cal jugar amb les paraules també hi són per això. Escriu com parles deia Tonucci, però per filosofar, per parlar de política, etc., però la poesia i un post en un bloc també serveix per jugar amb les paraules; l'art també està per això: per el joc i la bellesa.

Salutacions amic Albert, vas per bon camí. Ja gairebé ets un bloguer consagrat!

Bon any
Jordi