divendres, de desembre 26, 2008

Fer de la pròpia vida una obra d’art

Escultura de Sergi Esteruelas

Fer de la pròpia vida una obra d’art. Tenir una voluntat artística en fer quelcom és el que separa l’obra de Juli González de la de González-Foerster. El primer feia obres d’art; Foerster, a més a més, volia fer-les. Foerster es mou en el límit de l’artificialitat, sense traspassar-la; Juli González en el de l’artesanat. La voluntat artística és perillosa, depèn com. Alguns, seguidors llunyans de Nietzsche, s’arrepleguen envers la pura activitat, la pura artificialitat. Seran reconeguts, seran reconeguts com a artistes, però mai ho seran, d'artistes. Al seu voltant generaran una infelicitat picassiana. Un instrument no fa la música, deia un jansenista a Tots els matins del món.

2 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

El que separa un artista d'un "instrumentista" és el "cor".

El que separa un violinista d'un teclista és l'instrument només ( :-) No sé si has llegit el comentari que vaig fer al meu post sobre el violí i el teclat xxDDDD )

L'instrumentista és aquell que coneix les regles de l'art i les sap utilitzar amb més o menys èxit o fortuna, sense cor, de manera freda i mecànica; sap llegir i executar perfectament la partitura. L'artista és aquell que transmet els seus valors interns i la seva bondat als altres. Els nostres fills, ho són, d'artistes.

Per a ser poeta, s'ha de tenir un gran "cervell emocional". No es pot fer "poesia" amb l'hemisferi esquerre; com un enginyer de l'art. Em va agradar aquell comentari que vas fer a un meu on deies que es pot fer poesia i no ser poeta i que es pot ser poeta i no fer poesia. O quelcom similar. Tenim veïns i coneguts que fan poesia però són molt mala gent. No són artistes, simplement saben utilitzar la tecnologia de l'art i són ésser roïns.

Albert Esteruelas ha dit...

Ja saps que jo sé poqueta cosa de música. TU tens cançons molt boniques que no has penjat mai.
Recordo un poeta que va tenir un càrrec important a la Generalitat que escrivia una poesia tots els divendres, tots! Era un poeta? Molts són roïns i sobretot mercaders. A mi m'ìnteressen les persones (en un sentit diferent al Rajoy, clar)
Ens veiem